Arxiu de la categoria: Geografia

Cànyoles, riu

(Costera)

(o riu de Montesa)  Afluent dretà del riu d’Albaida, subafluent del Xúquer.

Neix dins el terme de la Font de la Figuera, a l’extrem sud-occidental de la serra d’Énguera, al peu del port d’Almansa, prop de la Manxa. Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, rega la vall de Montesa, limitada al sud per la serra Grossa. Prop de Canals, rep, per l’equerra, les aigües del riu dels Sants.

El curs inferior corre per l’horta de Xàtiva i conflueix a l’esquerra del curs mitjà de l’Albaida després d’un recorregut de 61 km.

Canyet, el -Vallès Occidental-

(Castellbisbal, Vallès Occidental)

(o el Carrer de Santa Rita)  Veïnat, a la dreta de la riera de Rubí.

Canyelles, Sant Miquel de *

(Aiguafreda, Vallès Oriental)

Veure> Sant Miquel de Canyelles  (ermita).

Canyelles -Baix Empordà-

(Mont-ras, Baix Empordà)

Veïnat, prop de la costa.

Canyar, llacuna del

(Xeraco, Safor)

Aiguamoll, format per l’afluència d’aigües freàtiques contingudes pel cordó litoral amb les aportacions dels arrossars i dels regadius de la Valldigna.

Hom la utilitza per a la pesca i com a zona de pasturatges per als bovins.

Canyar, el

(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)

Barri i colònia industrial.

Canyamelar, el

(València, Horta)

Barri marítim de la ciutat, entre el Grau i la sèquia d’en Gasc. L’església parroquial del Roser és obra de 1761-74.

Antic poble de pescadors, el 1837, juntament amb el Cabanyal i el Cap de França, constituí el Poble Nou de la Mar, annexat a València el 1897. Fins a mitjan segle XVIII hom havia conreat canyamels als seus camps.

En ésser construït el primer moll del port (1792) la franja sorrenca s’eixamplà i la població s’estengué notablement.

Canyamars, sèquia dels

(Xàtiva, Costera)

Sèquia de l’horta, que deriva de la sèquia de la Vila; rega la partida dels Canyamars del terme de Canals.

Canyada Roja, la

(Monòver, Vinalopó Mitjà)

Caseriu, a 12 km a l’oest de la ciutat.

Canyada dels Pins, la

(Paterna, Horta)

Barri, al nord-oest de la vila. Situat a l’àrea de petits turons de l’esquerra del Túria, a 110 m d’alt.

Sorgí al segle XIX com a centre d’estiueig. Ha esdevingut un nucli de residència secundària de l’aglomeració valenciana.