Arxiu de la categoria: Geografia

Costa, pla de la -Andorra-

(la Massana, Andorra)

Altiplà de la parròquia, situat al límit amb l’Alt Urgell i limitat, al nord, pel coll de la Botella i pel riu de Pal, a l’oest, pel riu d’Aós, al sud pel coll de Muntaner i pel riu de Muntaner, i a l’est, pel riu d’Erts o d’Arinsal i per la ribera d’Ordino.

La seva altitud és de 1.800 m damunt la Massana i fins a 2.364 al cap del Covil, a la línia fronterera, damunt Aós de Cívis. És en part cobert de bosc (bosc de Pal, al nord; bosc de Sispony, al sud).

Costa, la -Mallorca-

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Caseria, al nord de la vila.

S’originà a partir del segle XVIII per la parcel·lació de la possessió de son Vidal.

Costa, la -Baix Maestrat-

(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat)

Santuari (Mare de Déu de la Costa), prop de la vila.

La imatge fou traslladada a l’església parroquial.

Costa, la -Gironès-

(Juià, Gironès)

Veïnat, al nord-est del poble.

Còsta, Era

(Canejan, Vall d’Aran)

Caseria, a la dreta del riu de Toran.

Cossol, pic del

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Contrafort oriental (1.805 m alt) de la serra que separa la vall del riu de Civís (Alt Urgell) de la de la Valira (Andorra), que domina el poble de Fontaneda.

Cossis, punta dels

(Vinaròs, Baix Maestrat)

Cap de la costa, dins de la comarca, al nord de la desembocadura del Cérvol.

Cosprons

(Portvendres, Rosselló)

(ant: Cosperons)  Poble, al centre de la vall de Cosprons, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l’antic port de Valentí, on s’ha format el barri industrial de Paulilles.

A l’església, del segle XIII, és venerada la imatge del Sant Crist de Cosprons.

Pertanyia a la comanda hospitalera de Cotlliure.

Coscollosa -Plana Alta-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló.

Coscollola

(Lladurs, Solsonès)

Masia i església (Sant Esteve), dins l’antic terme de Montpolt.