(Alcoi, Alcoià / Bocairent, Vall d’Albaida)
Alineació muntanyosa (1.093 m alt), al límit dels dos municipis, continuació vers el sud-oest de la serra de Mariola.
(Alcoi, Alcoià / Bocairent, Vall d’Albaida)
Alineació muntanyosa (1.093 m alt), al límit dels dos municipis, continuació vers el sud-oest de la serra de Mariola.
(Ceret / Morellàs i les Illes, Vallespir)
Contrafort (1.061 m alt) septentrional del roc de Frausa, termenal dels dos municipis.
Cim (2.736 m alt) a l’extrem oriental del massís d’Envalira, que domina la vall de Querol.
(o la Font de Sant Lluís) Barri, dins l’antic terme de Russafa, al sud de la ciutat, emmarcat per l’actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l’estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís.
Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent.
Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià.
Caseria, uns 3 km al sud de la ciutat.
Altre nom del poble i municipi de les Fonts d’Aiòder.
Veure> Sant Ponç de Fontajau (poble i actual barri).
Poble, al cor dels Aspres, al vessant oriental del coll de l’Orri, on neix la riera de Fontcoberta, afluent, per l’esquerra, de la Canta-rana.
L’església parroquial (Santa Maria de Fontcoberta) és, enlairada, al nord del poble, damunt la carena que separa les valls de les Illes i de Fontcoberta.
Caseria, a l’oest del terme, al vessant occidental de la serra de Fontcalent (426 m alt), anticlinal fallat juràssic, que forma part de les elevacions que limiten la plana d’Alacant.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Veure> Sant Llorenç de Fontcalçada (capella).