(País Valencià)

Riu mediterrani. Neix a 1.800 m alt, a la mola de San Juan (sistema Ibèric aragonès), i en direcció oest-est passa la serra d’Albarrasí fins a arribar a Terol (en aquest sector rep el nom de Guadalaviar), on rep el més important dels seus afluent, l’Alfambra, que li imposa la direcció nord-sud; segueix entre la serra d’Albarrasí i la serra de Camarena, entrà al País Valencià per Ademús a través de la serra del Sabinar.

A partir d’aquí s’escola en direcció nord-oest – sud-est, i és tancat a la clota de Benaixeve a l’embassament del mateix nom, la resclosa del qual s’eleva a l’estreta falla de Bintan; passa després la serra d’Alèdua, i s’interna en el congost del salt de Xulella. S’introdueix al Camp de Túria, on s’eixampla la vall en una fèrtil horta, i corre per la plana formada pels fangs dipositats en les seves múltiples avingudes. Passa pel pla de Quart (Riba-roja de Túria, Manises, Quart de Poblet) i desemboca a l’Horta, al sud del Grau de València, havent passat gairebé sec, amb ample llit, per la ciutat de València.

Els relleus que limiten la seva conca corresponen a terrenys mesozoics, en gran part calcaris, que donen lloc a fenòmens de circulació subterrània. El seu curs és de 243 km, 135 dels quals són al País Valencià. El seu règim pluvial de tipus mediterrani es desdibuixa a causa de la influència nival de la capçalera, i té les variacions estacionals següents: mínims de gener, màxim de març-abril amb un pic secundari pel juny, estiatge d’agost i aigües baixes a la tardor. El seu cabal absolut és escàs (5,03 m³/segon a Terol; 10,43 m³/segon a Vilamarxant, no superat aigües avall per les sagnies de les sèquies) i reflecteix la migradesa de les precipitacions: 711 mm l’any a la capçalera i 590 mm prop de València.

La irregularitat és extrema: acusa un índex d’irregularitat decreixent al llarg del seu curs i arriba a fortes crescudes (unes quatre per segle d’ençà del segle XIV) que provoquen serioses inundacions (la de 1957 negà alguns barris de València i obligà a desviar-ne el llit cap al sud), així com a baixos estiuencs, en els quals resta pràcticament reduït al curs subalví.

Diversos embassaments en regulen les aigües; els principals són els de Benaixeve, Loriguilla i el de Buseo. Aprofitament elèctric: hi ha petites centrals, però el seu principal valor econòmic és per al regatge, per tal com és un dels rius més ben aprofitats d’Espanya.