Alineació muntanyosa (1.050 m alt), al límit de les dues comarques, que domina pel sud-est la ciutat i la foia d’Alcoi.
Ull del Moro, serra de l’
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Uja *
Veure> Sant Aniol d’Aguja (monestir benedictí).
Uixoles, les
(o la Uixola) Barri, al sud-oest de la ciutat.
Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I donà a poblar el 1248 a cristians.
Uixola
Despoblat. Era una antiga alqueria islàmica que el 1248 fou poblada per cristians.
Uixó, vall d’ *
Veure> la Vall d’Uixó (ciutat i municipi).
Uixó, riu d’ *
Veure> el Belcaire (curs d’aigua).
Uixó, castell d’
Antic castell, actualment en ruïnes, construït sobre el puig del Castell, al nord-oest de la ciutat. La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al segle XI.
Consta de tres recintes: l’antic, que mira al sud i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al nord-est, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna.
D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238. El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor l’agost de 1250. Posteriorment pertangué a la corona.
Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi. El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del qual el posseïren com a ducs de Sogorb.
Ubeda -Vinalopó Mitjà-
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)
Llogaret, al nord-est del terme, al límit amb el de Monòver.
Turquía -Plana d’Utiel-
Caseria, al nord de la vila, a l’esquerra del riu Magre, vora el poble de San Antonio de Requena.
Turqueta, cala en
Cala de la costa meridional de l’illa, oberta entre les puntes des Tambor (oest) i de na Foradada (est), enmig d’una extensa pineda.
Hom hi ha iniciat una urbanització per aprofitar les seves remarcables condicions paisatgístiques.
Dades dels Països Catalans 