Partida i antiga alqueria, dins el terme de la ciutat, vora la Fonteta de Sant Lluís.
Malilla
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Malgrat, es -Mallorca-
Illot de la costa sud-oest de l’illa, al sud de Santa Ponça.
Malgovern
Partida, al sector de la dreta del Segre, a l’oest de la ciutat.
Malet, barranc de
(Safor)
Afluent esquerrà del riu de Xeraco.
Neix al vessant oriental del Replanell, dins el terme de Simat de la Valldigna, i desemboca al seu col·lector prop de Tavernes de la Valldigna.
Malanyanes *
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Veure> Santa Agnès de Malanyanes (poble).
Malandrau *
(Queralbs / Vilallonga de Ter, Ripollès)
Veure> puig de Balandrau (cim dels Pirineus).
Malagraner
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Enclavament (1,27 km2), entre l’antic terme del Bellestar de la Tinença i el de Rossell, a la capçalera del riu de la Sénia, conegut en aquest sector també per riu de Malagraner.
Malafí, barranc de
Curs d’aigua, afluent esquerra del riu de Gorgos, que neix prop del poble de Tollos (Comtat).
Després de resseguir, engorjat, la serra d’Alfaro al peu del seu vessant septentrional (on fa de termenal dels municipis de Castell de Castells i de Tollos), desemboca al seu col·lector aigua amunt de Benigembla.
Maladeta, la
Massís dels Pirineus axials, vora la Vall d’Aran, s’estén en direcció nord-oest – sud-est, al sud-oest d’aquesta vall, al nord del Vallhiverna, afluent de l’Éssera, i a l’est de la vall de Benasc.
És el massís pirinenc més elevat: el pic de la Maladeta assoleix 3.308 m, i la màxima altitud és de 3.404 m a l’Aneto.
La part principal està constituïda per una massa granítica, i la cobertora, per materials paleozoics; el contacte d’aquestes roques amb el granit determinà el seu metamorfisme. El relleu és essencialment modelat pel glacialisme quaternari, del qual encara resten vestigis a les glaceres actuals,
Els principals rius que hi neixen són la Noguera Ribagorçana i l’alt Éssera; aquest darrer, per un fenomen càrstic de circulació subterrània, desapareix al forat dels Aigualluts, ressorgeix als güells d’Et Joèu i desemboca a la Garona, després d’haver travessar la divisòria entre el vessant mediterrani i l’atlàntic.
La vegetació alpina (pi negre, avets, prats) determina el paisatge típic d’alta muntanya.
Hi ha refugis de muntanya, com el de la Renclusa.
Malacara, serra de -Foia de Bunyol-
(Bunyol / Setaigües, Foia de Bunyol)
Alineació muntanyosa cretàcia, termenal dels dos municipis, entre les conques dels rius de Bunyol i Joanes.
