Veure> les Ares (santuari).
(o Almardà) Partida, prop de la costa, damunt el terme de Canet d’en Berenguer; és regada per la sèquia del Mardà, fillola de la d’Algar (o Major de Morvedre).
Hi ha les restes de la torre del Mardà, bastida com a torre de defensa als segles XV-XVI, i ruïnes d’una vil·la romana.
Caseria, situada al sud-est de la vila.
(Venta del Moro, Plana d’Utiel)
Llogaret, situat uns 7 km a l’est de la vila.
Veure> les Cases de Marco (barri residencial).
Poble, situat a l’est del cap del municipi; l’església parroquial (Santa Maria de les Grades) és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner (1527), una mica mutilat.
Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol, dedicat a santa Maria; el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona. Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa.
Era en plena decadència a mitjan segle XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l’església.
N’ha desaparegut una absidiola, i la major és inutilitzada; la de migdia té restes d’una decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d’estrelles. L’església és d’aparell regular, molt ben tallat, i els absis tenen una decoració d’arcuacions sobre una línia de mènsules. És notable la portalada, de marbre blanc i rosat.
Modernament s’hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l’església (declarada monument nacional) i les dependències priorals.
(la Granja de la Costera, Costera)
Caseria i enclavament (0,18 km2), a l’esquerra del riu Cànyoles, aigua amunt del terme de Vallès de la Costera.
Colònia industrial tèxtil, a la dreta de l’Anoia.
Cala, al sud de Portocolom.
