Grup de bordes i antic llogaret, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s’obre pas vers Sant Julià.
L’antic pont de la Margineda és vora la caseria.
Grup de bordes i antic llogaret, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s’obre pas vers Sant Julià.
L’antic pont de la Margineda és vora la caseria.
(Planes de la Baronia, Comtat)
Poble, situat 4 km a l’est de la vila. L’església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes.
Lloc de moriscs (26 focs el 1609) de la fillola de la Vall de Gallinera. Formà part de la baronia de Planes.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Nom de dues petites illes properes a la costa de Corona: la gran forma un arc per on pot passar una embarcació, i l’altra és minúscula.
(Rosselló)
Veure> la Marenda (sector costaner).
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Cap de la costa septentrional de l’illa, que tanca per l’oest la cala de Portinatx.
Caseria, situat prop de la costa, al límit septentrional del terme, al nord del Mareny de Sant Llorenç.
Llogaret, situat prop de la costa, al sector septentrional del terme.
Llogaret, situat prop de la costa, al sud de la platja de les Palmeres.
Urbanització, situada a la costa, prop del Mareny de les Barraquetes.
(Rosselló)
(o el Maresme) Sector costaner, des d’Argelers a Cervera, entre l’Albera oriental i la mar. La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella. La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda.
La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada (especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera), actualment és molt degradada. La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat (vi de Banyuls). Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall.
Els ports més importants, Cotlliure i Portvendres, tingueren un moviment important en l’època colonial francesa amb el nord d’Àfrica. Actualment, al costat del creixent desenvolupament turístic (Cotlliure ha estat un centre d’atracció per als artistes), hi té encara importància la pesca (Portvendres centra la zona de pesca més important de la Mediterrània administrativament francesa).