(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, a ponent de cala Llamp.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, a ponent de cala Llamp.
(Ador / Gandia, Safor)
(o la Marxuquera) Enclavament (3,53 km2) i caseria, que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i de la Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.
La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia, disseminada per una ampla plana de secà.
(sa Pobla / Muro de Mallorca, Mallorca)
Sector proper a l’albufera d’Alcúdia. Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris.
Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats (1522) en el qual aquests foren derrotats. Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat de Palma.
Caseria i partida, prop de la riera de la Marjal, afluent de capçalera del Vinalopó per la dreta.
Antiga zona pantanosa de la comarca, prop de la costa, que s’estén des del límit amb Almenara (Plana Baixa) fins a l’Horta.
En una bona part ha estat dessecada i convertida en arrossars.
(Esporles, Mallorca Tramuntana)
(pop: ermita Ferrana; ant: el Carmel) Santuari (Mare de Déu del Carme), als vessants septentrionals de la serra des Ram.
Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica. Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles (el qual li donà el nom), i fa les funcions de santuari.
(Alcoià)
Alineació muntanyosa (1.389 m alt) prebètica, situada al límit amb el Comtat.
S’estén en direcció nord-est – sud-oest, transversalment a la serra de la Umbria (al sud) i a la de Benicadell (al nord), i separa les conques del Barxell i el Palop de la de l’Agres, afluents tots del riu d’Alcoi. Al vessant septentrional neix el riu Vinalopó, i al seu peu s’obren les valls d’Alcoi.
Esta constituïda per materials cretacis (calcàries, margues i gresos). La màxima altitud és Montcabrer. La vegetació, de tipus mediterrani (pins, alzines i teixos), n’és un límit meridional, i als vessants hi ha conreus de secà (cereals, oliveres i vinya).
L’any 2002 fou declarat Parc Natural.
Enllaç web: Parc Natural de la Serra de Mariola
Partida del sector occidental del terme.
Caseria, a 6,5 km de la ciutat, als vessants meridionals de la serra de Mariola.
Caseria en procés de despoblament, al nord-est de la vila.