Masia i antic lloc, situat a l’esquerra de la Tet, sota el llogaret dels Horts. És esmentat ja el 1017.
Marinyans
3 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Marines, les -Marina Alta-
Caseria, situada a la costa de ponent de la ciutat.
Mariner, tossal -Alcalatén-
Muntanya (1.467 m alt), contrafort septentrional del Penyagolosa, que domina per l’oest el poble.
Marina del Pinet, la
Poble i rodal, a l’extrem meridional del terme, al límit amb el de Santa Pola, prop de la costa.
El 1885 hi fou traslladada la parròquia (Sant Francesc) del Molar.
Marina de Xeraco, la
Caseria, a la costa.
Marina de Cambrils, la *
Veure> el Port de Cambrils (barri marítim).
Marina de Calafell, la *
Veure> la Platja de Calafell (barri marítim).
Marina d’Alaior
Sector de migjorn del terme.
Marina, sa -Santa Eulària des Riu-
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Vénda de la parròquia de Jesús.
Marina, sa -Mallorca-
(Mallorca)
Sector costaner de migjorn de l’illa comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.
Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor (on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària) i inclinada a la mar des de la serra de Llevant, on rarament assoleix 4 km. Hom ha considerat que cal excloure’n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari. En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant.
Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia; un document del 1348 hi situa, a més dels municipis esmentats, els de Campos i Artà i els interiors, és a dir, la meitat migjornenca de l’illa a llevant de Palma.
