(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
Ermita, que consta d’una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s’alça al cim del puig de son Seguí, al sud-est de la vila. És dedicada a la Mare de Déu de la Pau.
Fou fundada el segle XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 (del 1772 al 1800 estigué deshabitada). És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat.
Diversos poetes han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu.
Església de la Mare de Déu de la Pau, nom que prengué l’antiga església parroquial de Castellitx.
Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà. És un sector comercial i industrial.
Santuari marià (la Mare de Déu del Patrocini), situat als afores de la població.
El 1718 s’hi instal·là la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins al 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona.
Es manté el santuari; l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Veure> Alpatró (poble).
Antic poble i municipi, annexat el 1870 a la ciutat, de la qual forma un barri, al sud del centre urbà. El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la sèquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries. A més de l’activitat agrícola, tingué el segle XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià.
Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional (la casa senyorial fou reedificada a la fi del segle XV, i el segle XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València) i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de classe mitjana, amb activitats industrials molt diverses.
Antiga alqueria islàmica, fou centre de la baronia de Patraix.
Caseria i església, al sector septentrional del terme, prop de la carretera a Banyeres de Mariola.
Nom popular del passeig principal de la ciutat.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió, a l’extrem oriental del municipi, al centre de la vall de Pastoritx, capçalera del comellar de l’Infern.
Raval, a llevant del poble.
Dades dels Països Catalans 