Casa i església (Santa Anna), al sud del poble.
Llogaret, al vessant meridional de la serra d’Urmella, ja a la conca de l’Isàvena, prop de Sant Valeri.
La seva església (Sant Joaquim) depenia de la parròquia de Sant Feliu de Verí.
Capella, entre el puig de sa Ginesta i el puig d’en Saragossa; lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I el Conqueridor i els musulmans mallorquins, el 1229.
La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d’altar a la missa celebrada pels catalans abans d’emprendre la batalla. De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial.
Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de mossèn Antoni Maria Alcover.
Llogaret, al nord-est del poble.
(la Font de la Figuera, Costera)
Caseria, al límit amb el terme de Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida).
Masia i partida, al nord-oest de la vila, a la dreta del Túria.
Llogaret, a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera. L’església és dedicada a sant Alexandre; hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol (l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava).
El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Ultrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir.
(ant: el Port de Valentí) Llogaret i centre industrial, fins a mitjan segle XX del municipi de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d’Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar.
La seva fàbrica de productes químics elabora explosius per a ús civil.
Coma de la vall de Benasc, al vessant septentrional del massís de Pocets, prop del límit amb la vall de Gistain.
Al sector més alt hi ha la gelera de Paül l’aigua de la qual s’escola dins el güele de Paül, 350 m damunt el llit del riu d’Estós.
Antiga torre de defensa de la costa, a l’indret de l’actual nucli des Coll d’En Rabassa. En 1891-98 s’hi construí un fort.
Dades dels Països Catalans 