Cim (2.445 m alt) de la serralada que separa les valls de Carançà i de Mantel, al nord de la serra Gallinera.
Ribesblanques, pic de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Ribereta, la * -Conflent-
Veure> ribera de Taurinyà (vall).
Riberal de Faitús, el
Caseria, vora Faitús.
Riberal, el
(Rosselló)
Plana al·luvial que s’estén al llarg de les valls fluvials de l’Aglí, la Tet, el Rard i el Tec, s’eixampla cap a la costa, i queda situada entre les terres pantanoses de la Salanca i les terres seques dels Aspres.
Els dipòsits de sedimentació, renovats per inundacions periòdiques, i les terres, fangoses i sobretot profundes, determinen la fertilitat del sòl (generalment hi ha dues collites l’any). Aquest factor, juntament amb un clima favorable i la facilitat per al regatge (gràcies a les capes freàtiques i a les aigües d’origen muntanyós), ha afavorit l’establiment d’una agricultura intensiva, que és la principal riquesa d’aquest sector.
Els principals productes són la verdura i la fruita. El fruiter més abundant és l’albercoquer, el qual es troba als horts, al mig de les vinyes (que ocupen els sectors entre les valls fluvials) i sobretot a les vores dels Aspres. Hi ha cooperatives agràries.
El primer centre comercial, així com el principal nucli, és Perpinyà, on a més s’han establert -així com a Elna– indústries conserveres per a l’aprofitament dels productes.
Ribera del Xúquer, la
Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica. Té una superfície de 1.117,45 km2 i es divideix en les dues comarques.
La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira. La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva dellà Xúquer el mateix segle XIII no respectà la unitat de la regió; en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat.
Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps de partit judicial: Alzira, Sueca, Carlet i Alberic.
Ribera de Vall
Poble (815 m alt) i cap de l’antic mun. de Cornudella de Valira, agregat el 1965 a l’actual, a l’esquerra de la Valira de Cornudella.
Hi ha l’església parroquial.
Ribera de Castell, la
(Castell de l’Areny, Berguedà)
Veïnat.
Ribera de Castanesa
Llogaret, el més baix de l’antic terme de Castanesa, vora la Valira de Castanesa.
Ribera de Cabanes, la
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Sector marítim del municipi, al vessant oriental de la serralada del desert de les Palmes, on s’estenia l’antic terme d’Albalat dels Ànecs.
A la zona més pròxima a la platja hi ha l’albufera de la Ribera de Cabanes o ribera dels Ànecs. Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a València.
Ribera, la * -València-
Veure> Sant Joan de la Ribera (convent de franciscans descalços).
Dades dels Països Catalans 