Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Tec, que neix a la serra de l’Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, dins el municipi de l’Albera, transcorre sota el coll del Pertús i després de passar per les Cluses i Sant Martí de Fonoll s’uneix al seu col·lector al Voló.
La seva vall és el pas natural, des de l’època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló.
(Oliva, Safor / Pego, Marina Alta)
Sequiol del sistema de regadius del Molinell, al límit dels dos termes.
(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, el Tec, Vallespir)
Cim (2.724 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó i del pic de Tretzevents, termenal dels tres municipis.
(Conflent)
Vall del massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2.463 m alt), a l’oest de roca Colom (2.507 m), amb el puig de la collada Verda (2.403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2.316 m alt), que limita amb el Vallespir.
La gran vall s’engorja al pas de Rojà, i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent, Saorra (on s’eixampla per a formar la vall de Saorra) i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent.
(o Rotja) Cap de la costa septentrional de l’illa, que tanca, per llevant, la cala d’Algaiarens.
Cap que assenyala l’extrem sud-oriental de l’illa, al sud-est de sa Mola. Hi ha un far.
(Tibi, Alcoià / Xixona, Alacantí)
Cim (1.226 m alt) de la serra que separa la foia de Castalla de la de Xixona, entre els dos municipis, al sud de la serra del Quarter.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
(o cala Rotja) Cala de la costa de Tramuntana, al cap de la muntanya de Moncaire. S’obre entre el morro de cala Roja i la punta de cala Roja.
Barri, a l’oest de la ciutat, enfront de l’antiga porta de Múrcia, al peu de la muntanya del castell.
Hi ha l’antic convent de caputxins.
Barri, un dels més característics de la ciutat antiga, al vessant sud-oriental del Benacantil.
El carrer principal es troba damunt la muralla feta fer per Felip III i domina la platja del Postiguet, entre l’antic Portal Nou i l’església del Socors.
Era, originàriament, un barri de pescadors.
Dades dels Països Catalans 