(ant: Bisbilan) Barri del poble.
Nom castellà de la vila i municipi de Vilafermosa.
Barri, a l’oest de la ciutat. Sorgit com a poble al segle XVIII, vora Son Serra i Son Sardina, al raiguer de na Burguesa, extrem, vers Palma de Mallorca, de la serra de Tramuntana.
Un dels nuclis del poble, a l’est de Serradui.
Barri principal del poble.
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, fins el 1970 pertanyia al terme de Gavasa. Antigament era anomenat de Siurana.
El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó. El 1153 ja no tenia comunitat. El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó. Es féu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó.
El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa.
Poble (1.369 m alt), al vessant sud-occidental del massís del Turbó. L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. El segle XIX formà part del municipi de Vilacarle.
Vora la carretera de Campo a la Pobla de Riba hi ha el balneari de les Viles de Turbó, en activitat.
Veure> la Torre de Vilella (vila i municipi).
(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Un dels tres barris en que era dividida tradicionalment la vila.
Partida i caseria, al nord de la ciutat, al límit amb el terme d’Alzira.
Era una antiga alqueria d’origen islàmic esmentada el 1248 dins el terme d’Alzira.
Dades dels Països Catalans 