Veure> s’Indioteria (barri i antiga caseria).
Sant Josep del Terme *
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Sant Josep de la Palomera, vall de
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
(o d’Andratx o de s’Arracó) Vall, al nord de l’antic terme de la Palomera, dins la parròquia de s’Arracó, vora la costa, on s’instal·là, el 1830, la casa monàstica de la Trapa.
Sant Josep, riu de -Andorra-
Afluent esquerrà de l’Arieja, a la solana d’Andorra, que neix al vessant oriental del port Dret i s’uneix al seu col·lector el pla de la Vaca Morta.
Sant Josep, pla de *
Veure> el Pla de Sant Josep (rodal i caseria).
Sant Josep -Plana Baixa-
Santuari, dit també de la Sagrada Família, obra de la fi del segle XVII, que centra una caseria, 1 km al sud-oest de la ciutat, a 256 m alt, al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep, caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals (font de Sant Josep) neix un corrent d’aigua de 4.300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep; la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat il·luminada i oberta al turisme (és visitada anualment per unes 200.000 persones).
Sant Josep -Horta-
Barri obrer de la ciutat, a 3 km del nucli urbà.
Sant Jordi del Puig
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Santuari, vora l’antic camí de València, erigit el segle XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat el segle XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València (el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig), fou reedificat el 1926.
És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves. A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica.
Sant Jordi del Carner
(o Sant Jordi del Pla del Carner) Església, situada entre la vila i Morellàs, a l’antic pla del Carner.
El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció. El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret. El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria.
No té culte i es troba abandonada.
Sant Jordi d’Alfafar
Barri de la població.
Sant Jordi, venta de -Alcoià-
Hostal, situat 5 km al sud de la ciutat, a la bifurcació de les carreteres d’Alcoi a Alacant i a Relleu de la Marina.
Dades dels Països Catalans 