Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Calmella (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,22 km2, 469 m alt, 65 hab (2012)

(fr: Calmeilles) Situat entre el coll de Prunet, al nord, i el coll d’Orris, al sud, al límit amb la zona muntanyosa dels Aspres.

Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a una agricultura precària (vinya, arbres fruiters), han estat la causa de la lenta però constant davallada demogràfica experimentada des de mitjan segle XIX. Explotació forestal.

El poble és a la capçalera de la riera de Canta-rana; l’església parroquial de Sant Feliu, romànica (segona meitat del segle XII), amb l’absis decorat amb arcuacions, columnes i capitells, conserva una imatge de la Mare de Déu i una pila baptismal decorada, ambdues també romàniques.

Dins el terme es troba el santuari de la Mare de Déu del Coll.

Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)

34 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,66 km2, 247 m alt, 7.370 hab (2014)

Situat a la vall de Callosa, des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la confluència de l’Algar i el Guadalest. El terme és accidentat al nord pels tossals de Bèrnia i la serra d’Aitana.

La base de l’economia local és l’agricultura, les sèquies derivades dels rius reguen el terme i fan possible el regadiu (cítrics, arbres fruiters), però predomina el secà (ametllers, garrofers i vinya). Hi ha indústria derivada de l’agricultura i de la construcció. És un centre de comunicacions.

La vila s’enfila pel coster meridional del tossal d’Almèdia, al peu de les restes del castell de Callosa; hi destaquen l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista, refeta a la fi del segle XVIII, i l’antic convent caputxí de Sant Sebastià (1735), de façana herreniana i on és venerada la Mare de Déu de les Injúries. Són encara típiques les filades de moros i cristians que hom celebra el segon diumenge d’octubre.

Repartides pel terme hi ha diversos antics llogarets, actualment masies.

Callosa de Segura (Baix Segura)

15 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 24,77 km2, 16 m alt, 18.079 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana litoral, a l’aiguabarreig dels deltes del Segura i del Vinalopó, al nord-oest d’Oriola.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i hortalisses), que aprofita l’aigua del Segura; al secà s’hi cultiven ametllers. La indústria tèxtil del cànem i la derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i el comerç completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Oriola.

La ciutat, d’origen islàmic, és al raiguer oriental de la serra, al peu d’un antic castell de Callosa, on s’han trobat restes de l’edat del bronze; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, renaixentista. El 1925 obtingué el títol de ciutat.

El terme comprèn a més el poble de Los Dolores de Callosa i diversos enclavaments, separats del sector principal pel terme de Redovà.

Enllaç web: Ajuntament

Calles (Serrans)

6 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 64,5 km2, 351 m alt, 417 hab (2014)

Situat entre el Túria i el seu afluent, el Xelva, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terreny és molt accidentat; hi abunden els pasturatges, els boscos de pins i sureda i la brolla i l’espartar.

Els conreus, limitats per les característiques del territori, són dominats pel secà, amb conreus de blat, vinya, garrofers i olivera. La ramaderia ovina completa l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de València.

El poble és a la dreta del riu de Xelva; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, obra del 1673.

El terme comprèn les caseries de Las Alcotas, Mas del Pinar i Mas de Cervera, que formen tres petits enclavaments dins el terme veí de Xelva.

Càlig (Baix Maestrat)

8 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 27,45 km2, 122 m alt, 2.080 hab (2014)

Situat al pre-litoral, a la conca baixa de la rambla de Cervera, al nord-oest de Benicarló.

Gairebé tota la superfície del terme, suaument accidentat (coll de Càlig, de 171 m alt), és ocupada per conreus, amb gran predomini del secà i basada en els cultius mediterranis: garrofers, vinya, oliveres, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar oví. Complementen la vida econòmica local l’explotació de pedreres de marbre i algunes activitats industrials. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és dalt d’un turó, a la dreta de la rambla de Cervera, al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç (1785); la casa de la vila és l’antic palau dels Vallterra.

Dins el terme es troba l’ermita de la Mare de Déu dels Socors, del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Calce (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 23,77 km2, 228 m alt, 216 hab (2013)

(o Calça, ant. Cauça) Situat entre la conca de l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cavanac) i que limita el terme pel nord, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet. El terreny, accidentat pel massís calcari de la serra de Pena i abrupte, no hi ha permès l’extensió de l’agricultura.

S’hi cultiva sobretot la vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula, i que forma part del vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat Corberes de Rosselló. L’explotació de pedreres de marbre complementa l’activitat econòmica del municipi.

El poble és emplaçat al vessant meridional de la serra de Pena; l’església parroquial conserva un retaule del començament del segle XVII. Hi ha restes de l’antic castell de Calce, citat el 1312.

Calaceit (Matarranya)

6 Respostes

Municipi del Matarranya (Franja de Ponent): 81,11 km2, 511 m alt, 1.076 hab (2014)

(cast: Calaceite) Situat entre les conques dels rius d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli, activitats complementades per altres d’agrícoles (cereals, vinya i ametllers) i industrials derivades de l’agricultura. Ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües dels dos rius, al peu del turó de Sant Cristòfol, és d’origen islàmic; hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria del Pla (de mitjan segle XIII, reedificada al XVIII), amb una notable façana barroca; l’interessant capella de la Mare de Déu del Pla (mitjan segle XVIII); una plaça porticada i diverses cases senyorials, com la casa de la vila (1606). El castell de Calaceit fou centre de la comanda de Calaceit de l’orde de Calatrava.

1 km al sud de la vila hi ha el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit (segles -V a -III), un dels més grans de la comarca, que estigué voltat d’una muralla; excavat inicialment per P. Bosch i Gimpera en 1915-19. Dins el terme hi ha també el barranc de Calapatà (amb pintures prehistòriques) i el llogaret del Mas de l’Ametlla.

Cabestany (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,42 km2, 27 m alt, 9.399 hab (2012)

Situat al Riberal, en un territori pla, entre els rius de la Tet i del Rard.

La vida econòmica local es basa en la producció fruitera i en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi de qualitat, pràcticament d’una manera exclusiva, activitats que han donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola i en un dels primers centres productors de vi dolç natural (blanc) i de vi negre. La producció de fruites i verdures és possible gràcies a l’aprofitament de la terrassa al·luvial. El seu mercat és Perpinyà, a l’aglomeració del qual s’ha integrat. La població del municipi, molt pròxim a la ciutat de Perpinyà, ha crescut espectacularment durant l’últim terç del segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial, d’origen romànic (primera meitat del segle XII), per bé que molt reformada posteriorment, però conserva l’absis i, sobretot, l’important timpà de Cabestany, de marbre (segle XII), d’autor desconegut, anomenat precisament per aquesta obra el Mestre de Cabestany.

Cabanes de l’Arc (Plana Alta)

25 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 131,64 km2, 290 m alt, 2.985 hab (2014)

(o Cabanes) Estés pel pla de l’Arc fins a la zona costanera de la ribera de Cabanes, on hi ha un litoral d’aiguamolls, al peu de la serra del desert de les Palmes, que accidenta més de la meitat del terme, a la zona sud, i és ocupada per pinedes i pasturatges, al nord-est de Castelló de la Plana.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; s’hi cultiven els productes mediterranis de secà (garrofers, blat, vinya), i també hi ha una part de cultius de regadiu, que es dediquen sobretot al conreu de la taronja i d’hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, cabrum i porcí. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la vila, aturonada, destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb façana barroca,

Dins el terme hi ha els despoblats de Miravet (amb restes de l’antic castell) i d’Albalat dels Ànecs, l’antic castell de Sufera, les caseries del Borseral, la Torre de la Sal i de la Ribera de Cabanes, el santuari de les Santes (on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila) i l’important monument romà de l’arc de Cabanes.

Enllaç web: Ajuntament

Cabanassa, la (Alta Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 3,26 km2, 1.511 m alt, 698 hab (2012)

Estès pel pla de la Perxa, a la riba dreta de la Tet, el riu de Jardó limita el terme pel sud, a l’oest enclou un petit sector de la vall de Bolquera.

El terme és muntanyós i ha basat tradicionalment la seva economia en l’explotació forestal, l’agricultura (d’alta muntanya: cereals i hortalisses) i la ramaderia (bestiar boví), complementades darrerament per la indústria làctia, la qual ha donat un nou impuls a la població; també hi ha serradores. A la fi del s XIX l’estat francès hi establí un important assecador de llavor de pi per al repoblament. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és a l’esquerra del riu de Jardó, és esmentat ja el 965, amb el nom de Vilar de Caselles, va esdevenir un centre d’estiueig a partir de mitjan segle XIX.

El terme comprèn el llogaret de la Perxa (antic priorat benedictí i hospital) i el veïnat de els Molins.