Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Busot (Alacantí)

5 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 33,84 km2, 324 m alt, 3.138 hab (2014)

Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i accidentat a més per la serra de Bonalba. És drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental; al nord-est d’Alacant. El terme és molt muntanyós i en gran part ocupat per vegetació natural, formada per brolla.

Actualment la vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (ametllers, garrofers i oliveres). Ramaderia (bestiar oví i cabrum). Àrea comercial d’Alacant.

El poble va pertànyer fins a mitjan segle XIII al terme d’Alacant; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, construïda abans del 1596, ha estat restaurada diverses vegades. Prop del poble, dalt d’un turó, hi ha les ruïnes d’un antic castell.

Dins el terme es troba la important cova natural dels Canelobres, amb estalactites i estalagmites.

Enllaç web: Ajuntament

Burjassot (Horta)

31 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,48 km2, 59 m alt, 37.641 hab (2014)

Situat entre el riu Túria i el barranc de Carraixet, al nord-oest de la ciutat de València.

Les sèquies derivades del Túria fan possible l’agricultura de regadiu: blat, farratges, tarongers i patates; però malgrat la riquesa natural de les terres i el regadiu, la població agrària no representa més de l’1 % de la població activa, a conseqüència de l’increment industrial, molt diversificat: al costat de la tèxtil tradicional, hi ha les de ciment, ceràmica, vidre, materials per a la construcció, metal·lúrgiques, mobles i joguines. Explotació de jaciments d’argila. Àrea comercial de València.

La població s’ha multiplicat gairebé per deu des del començament del segle XX, a causa d’un fort corrent immigratori i de la proximitat de València, ciutat de la qual el municipi ha esdevingut de fet un barri.

El poble, dalt d’un turó, és d’origen islàmic; la seva expansió vers el nord ha fet que hagí format gairebé un sol nucli urbà amb Godella; hi destaquen l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (iniciada el 1737), i l’antic palau senyorial.

Dins el terme hi ha les antigues Sitges de Burjassot (excavades a la roca), amb la capella de Sant Roc, i algunes de les alqueries més notables de la comarca, com la del Pi i la del Moro.

Enllaç web: Ajuntament

Bunyola (Mallorca Tramuntana)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 84,7 km2, 240 m alt, 6.662 hab (2014)

Situat al vessant sud de la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia i drenat pel torrent de Brunyola, i en bona part ocupat per pasturatges i boscs de pins i d’alzines.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb gran predomini del secà (cereals, garrofers, oliveres, ametllers), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria, molt diversificada, si bé hi destaca la tèxtil, la destil·lació de licors i la producció d’oli. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha crescut durant els darrers anys, en bona part a causa de la proximitat de Palma de Mallorca.

La vila, aturonada, a la dreta del torrent de Brunyola, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Mateu, barroca (segle XVIII), on hi ha la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de la Neu (segle XIV).

Enllaç web: Ajuntament

Bunyol (Foia de Bunyol)

27 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 112,4 km2, 441 m alt, 9.835 hab (2014)

(cast: Buñol) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’alta vall del riu de Bunyol, afluent del Magre. El terreny és accidentat per la serra de Malacara; hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en la indústria, principalment paperera i del ciment, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’agricultura, on predomina el regadiu (cereals, arbres fruiters, vinya i oliveres), que aprofita aigua del riu i de les moltes fonts escampades pel terme, que unit al paisatge ha fet que Bunyol hagi estat anomenat emfàticament la Suïssa valenciana. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de València.

La vila és a l’esquerra del riu de Bunyol, al vessant d’un turó presidit per les restes de l’antic castell de Bunyol, que esdevingué centre del comtat de Bunyol; l’actual església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el barri de Las Ventas de Buñol, al nord de la vila, i el despoblat de Mirabonell.

Bulaternera (Rosselló)

12 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,63 km2, 180 m alt, 880 hab (2012)

(o Bula Terranera, fr: Bouleternére) Situat a la part baixa de la vall del Bulès, a l’àrea que connecta la zona muntanyosa dels Aspres amb el Riberal. El terreny és accidentat pel coll de Ternera; hi ha alzinars i garrigues.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del regadiu, principalment arbres fruiters i hortalisses, que és possible gràcies a la sèquia derivada del Bulès i al rec de Corbera; hi ha una part de secà, on hom hi cultiva vinya. També s’explota una pedrera de marbre.

El poble és esgraonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bulès. És presidit per les restes de l’antic castell de Bulaternera i l’església parroquial de Sant Sulpici, gòtica, que va substituir l’antiga església romànica, de la qual conserva el portal.

Dins el terme es troba també l’antiga església de Sant Nazari de Barbadell.

Bula d’Amunt (Rosselló)

11 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 23,22 km2, 483 m alt, 65 hab (2012)

(fr: Boule-d’Amont) Situat al sud-oest de la comarca, a la dreta del riu de Bulès, afluent de la Tet, al peu del Roca-roja, a la zona muntanyosa dels Aspres, al límit amb el Conflent.

Els recursos econòmics del municipi són pobres a causa de les condicions del territori, sec a més d’accidentat, que no han permès el desenvolupament de l’agricultura (només hi ha conreus de secà per a consum local) ni de la ramaderia. La població, en conseqüència, ha minvat notablement a partir de mitjan segle XIX.

El poble és a la vora esquerra del riu de Bulès; es va formar al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, romànica dels segles XI-XII; a l’altra cantó del riu hi ha el barri del Serrat.

Dins el terme es troben l’antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d’Arsós.

Búger (Mallorca Raiguer)

1 Resposta

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 8,29 km2, 105 m alt, 1.030 hab (2014)

Situat als vessants d’un turó, a la plana anomenada es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca. El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot (afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel), que en forma el límit oriental. Hi ha algunes hectàrees de boscos de pins i d’alzines.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura principalment de secà (cereals i ametllers) i també hi ha una part de cultius de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). Ramaderia porcina. Algunes activitats industrials, com la de plàstics, o tradicionals, com la de culleres i esquelles. Àrea comercial d’Inca. La població, amb lleugeres oscil·lacions durant les últimes dècades, tendeix a disminuir.

El poble, que havia estat una alqueria islàmica, es troba en un turó, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, construïda entre el 1649 i el 1718 en l’estil clàssic.

Enllaç web: Ajuntament

Bugarra (Serrans)

2 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 40,3 km2, 165 m alt, 756 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria. El terreny, accidentat pels contraforts de la serra de Xiva, és ocupat en tres cinquenes parts del territori per la vegetació natural (pasturatges).

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, dedicat especialment a la vinya (que produeix vi de bona qualitat), oliveres, garrofers i ametllers; el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), aprofita l’aigua del Túria a través de diverses sèquies. Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris. La ramaderia (bestiar oví i cabrum) i dues mines de caolí, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València. La població tendeix a disminuir de manera lenta però constant.

El poble es troba a l’esquerra del Túria; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del final del segle XVII.

Bufali (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,26 km2, 239 m alt, 175 hab (2014)

Estès a la dreta del riu Clariano, prop de la seva confluència amb el riu d’Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i blat), que aprofita les aigües de la font del Palomar. Les terres de conreu són explotades pels propietaris. Hi ha ramaderia (cria de bestiar cabrum i porcí). Àrea comercial d’Ontinyent.

El poble, que formà part del marquesat d’Albaida, està situat sobre un petit turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu del Loreto. Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609.

El municipi comprèn també el petit enclavament de la Muntanya de Bufali, entre els termes de Carrícola, Bèlgida i la muntanya del Palomar.

Brullà (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,83 km2, 46 m alt, 1.155 hab (2012)

(fr: Brouilla) Estès pel sector meridional de la plana rossellonesa, travessat pel riu Tec, a l’esquerra del qual s’estén la major part del terme, al límit amb el baix Vallespir.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, dedicada especialment a la vinya; també hi ha conreus d’arbres fruiters (préssecs, albercocs i pomeres) i hortalisses. La producció de sorra i grava per a la construcció és important. Al nord del nucli urbà hi ha l’estació de ferrocarril d’Elna als Banys d’Arles.

El poble és emplaçat a poca distància a l’esquerra del riu Tec; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica, d’una nau i planta trilobulada a la capçalera, amb un portal esculpit de marbre blanc i gris, a la sagristia es conserven dues taules procedents d’un retaule del segle XVI amb escenes de la vida de Crist.

La senyoria de Brullà passà a partir del segle XII, a mans del comte d’Empúries.