Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Vernet (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,76 km2, 620 m alt, 1.415 hab (2012)

(fr: Vernet les Bains) Situat a la vall de Vernet, al sector nord del massís del Canigó. Una bona part del sector més alt del terme és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç.

Cereals de secà. De regadiu s’hi conreen fruiters (pomes, peres) i verdures. La font de riquesa més important, però, és el turisme de tradició balneària (antics banys de Vernet) per al reumatisme i afeccions de la gorja, on hi sojornaren molts militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, entre les dues guerres mundials.

Él poble és situat a la dreta del riu de Cadí, al peu de les restes de l’antic castell de Vernet (existent ja el segle XII i desmantellat el 1654 per les tropes franceses del príncep de Conti) i de l’església parroquial de Sant Sadurní, d’origen romànic, que conserva el cadirat de Sant Martí del Canigó i un retaule pintat, ambdós del segle XV.

El municipi comprèn, també, l’església i despoblat de Sant Vicenç de Campllong.

Verger, el (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 8,13 km2, 21 m alt, 4.688 hab (2014)

(o Alverger) Situat al sector oriental de la comarca, separat del litoral pel municipi de Dénia, al corredor litoral de la serralada pre-bètica, amb la serra de Segàrria i la penya Roja; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger), que produeix freqüents erosions i inundacions.

Una bona part del terme és conreat, amb predomini del regadiu, a base d’aigües elevades (tarongers i hortalisses); també hi ha conreus de secà (cereals). Avicultura. Petita indústria pastissera i de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1920 la seva població ha tingut un creixement suau i constant.

El poble és a l’esquerra del Girona, allargat en dos o tres carrers paral·lels; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Roser; es conserva una casa senyorial.

Enllaç web: Ajuntament

Venta del Moro (Plana d’Utiel)

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 271,92 km2, 724 m alt, 1.592 hab (1999)

Situat al sud-oest de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra de Rubial.

Més de la meitat del territori no és conreada i és coberta de pineda i matollar, la resta és ocupada per l’agricultura de secà, i el conreu més estès és la vinya; uns altres conreus són els cereals, les oliveres i els ametllers. Ramaderia de llana. Població en descens.

La vila és al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la rambla Albosa; església parroquial de la Mare de Déu de Loreto.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Casas del Rey, Casas de Moya, Casas de Pradas i Jaraguas i els llogarets de Los Marcos i Las Monjas.

Vensilló (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 10,39 km2, 210 m alt, 415 h (2022)

(cast: Vencillón) A causa de la història peculiar d’aquesta població, d’origen força recent, la seva catalanitat lingüística passà desapercebuda per a la ciència durant dècades.

Vensilló fou fundat per l’Instituto Nacional de Colonización franquista, als anys 1940, com a nucli de colonització agrícola sobre un sector despoblat del municipi hispanòfon d’Esplucs (paradoxalment, un dels de la Ribera de Cinca descatalanitzats al segle XVII).

Els colons eren majoritàriament de la veïna Llitera, i, per tant, catalanòfons. Amb la nova localitat ja consolidada, Vensilló es constituí en municipi el 20 de juny de 1989, segregat d’Esplucs.

Vallmanya (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012)

(fr: Valmanya)  Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya).

L’economia és la d’alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. En procés de despoblament.

El poble és troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga.

Valljunquera (Matarranya)

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 41,78 km2, 552 m alt, 365 hab (2014)

(cast: Valjunquera) Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l’esquerra del Matarranya, accidentat al sud per la serra del Lliri. El territori és drenat per les valls de Massalió i Jonquera, tributàries del Matarranya. Predominen les pinedes i la garriga.

El sector agrícola és la principal font d’ingressos del municipi; de secà, s’hi conreen cereals, ametllers, vinya i oliveres; al regadiu, que aprofita aigua de fonts, s’hi fan cereals i hortalisses. Ramaderia (granges d’aviram i de porcí amb alguns ramats de bestiar de llana). Hi ha una fàbrica de pinsos. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

El poble és situat a l’esquerra del torrent de la vall Junquera; església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII; a la banda oposada del torrent hi ha l’ermita de Santa Bàrbara.

El terme comprèn també el poble del Mas del Llaurador.

Vallibona (Ports)

Municipi dels Ports (País Valencià): 91,58 km2, 666 m alt, 87 hab (2014)

Situat en un terreny muntanyós, a la capçalera del riu Cèrvol, que travessa el terme de ponent a llevant, voltat completament de muntanyes, com la serra del Peiró de Vallibona, comprèn l’extrem oriental de la comarca. Hi ha garriga, bosc de pins, alzines i roures.

És conrea una petita part del territori, amb predomini de l’agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals, seguits de les oliveres. Ramaderia de llana i porcina. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

La vila és situada a l’esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera; a l’església parroquial de l’Assumpció es conserven tres creus d’argent, gòtiques, una veracreu del segle XVI i un reliquiari del segle XVIII.

El municipi comprèn també el santuari de Sant Domènec.

Enllaç web: Ajuntament

Vallestàvia (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 17,89 km2, 586 m alt, 103 hab (2012)

(fr: Baillestavy) Situat al peu del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà, al límit amb el Rosselló i les muntanyes dels Aspres; la línia de crestes que uneix el puig de Bessís amb el roc de Jocavell i el coll de les Cireres, el separen de la vall de Llec. El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall.

Minsa agricultura amb conreus de secà: arbres fruiters (pomeres i pereres), vinya, hortalisses, pastura i farratge. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i boví) és l’activitat econòmica predominant. Economia forestal. Piscifactoria a les ribes del Lentillà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al fons de la vall, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, que s’alça damunt un tossal que domina, per l’esquerra, el riu de Lentillà.

El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de la Coma, vora el qual hi ha una important mina de ferro, en explotació encara el 1969.

Vallès de la Costera (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,2 km2, 98 m alt, 154 hab (2014)

(cast: Vallés) Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.

Tot el territori, de molt poca extensió, és conreat i regat amb l’aigua de la sèquia de Ranes; hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta; hi ha alguns conreus de secà (oliveres). Aviram. Àrea comercial de Xàtiva. La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900.

El poble és a l’esquerra del riu; església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII, que té com a sufragània la de la Granja de la Costera.

Lloc de moriscs, formava part de la fillola de Xàtiva. Pertangué als marquesos de Mascarell.

Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d’Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila.

Enllaç web: Ajuntament

Valldemossa (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,84 km2, 437 m alt, 2.025 hab (2014)

Situat al litoral de Tramuntana, al vessant meridional de la serra de Teix, al nord de Palma de Mallorca.

L’agricultura no és gaire important; s’hi conreen oliveres i garrofers. La indústria turística i de serveis ha afavorit l’economia del terme i ha estabilitzat la població. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és la més elevada de les Balears; l’església parroquial de Sant Bartomeu fou erigida el 1245, modificada posteriorment, ampliada el 1718, i el 1863 hom alçà la nova façana i el campanar; prop de la qual hi ha la casa considerada tradicionalment com a natal de Catarina Tomàs, convertida el 1792 en oratori.

El terme és sobretot famós per la cartoixa de Valldemossa (fundada el 1399 pel rei Martí I l’Humà, reconstruït en gran part al segle XVIII), a causa del renom d’alguns dels seus estadants, com George Sand i Fryderyk Chopin.

El municipi comprèn, a més, la possessió i antic monestir de Miramar, l’ermita i antic monestir de la Trinitat de Valldemossa (o ermita de Valldemossa) i el jaciment pre-talaiòtic de son Ferrandell.

Enllaç web: Ajuntament