Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Randa, Escola de

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, segle XIV – segle XIX)

Estudi lul·lià. Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cel·la contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa (posteriorment dit de Cura), al cim del puig de Randa, després del fracàs de la fundació de Miramar.

En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà (1449-60).

El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns per a restaurar l’estudi lul·lià de Randa, que havia de dirigir Mario dei’Pasci; tanmateix el 1485 residiren temporalment al puig de Randa, Pere Daguí i els seus deixebles, a causa dels disturbis de ciutat.

Fins el 1826 s’hi mantingué encara un escola de llatinitat.

Ram, el -Palma de Mallorca-

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca)

Fira de joguets i divertiments, que se celebra des del diumenge de Rams fins després de Pasqua.

Fou originada el segle XVIII per les petites parades de terrissa i fruites, entorn del convent de Santa Margalida, on es conservava un vel de la Verònica dut de Roma el segle XV i que s’exposava amb tal ocasió.

Posteriorment s’ha celebrat en altres indrets de Palma, com a les Avingudes i, sobretot, a la Rambla.

Ràdio 9

Deixa un comentari

(País Valencià, 2 octubre 1989 – 29 novembre 2013)

Ràdio autonòmica. Pertany a l’ens públic Ràdio Televisió Valenciana, creat el 1984. Començà les seves emissions el 1989.

Fou l’única emissora valenciana d’abast autonòmic que emeté en FM íntegrament en català al País Valencià, i la seva cobertura abasta tot el país.

El 2013 la Generalitat Valenciana va tancar l’emissora. 

Quatre Z, Els

Deixa un comentari

(València, 1961 – 1969)

Grup de músics. Creat a l’inici de la dècada del 1960. Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc. Enregistraren el primer disc el 1964.

Posteriorment, a la fi de la dècada del 1960, el grup es dissolgué. L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu.

Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet.

Puresa, Congregació de la

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1874 – segle XX)

Institut religiós femení, dit també de les Germanes de la Puresa de Maria Santíssima. Creat per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover. El seu fi específic és l’ensenyament de noies. Segueix les regles d’Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901.

Té diversos col·legis a Mallorca (especialment el Col·legi de la Puresa), a Europa, Amèrica i Àfrica.

Puresa, Col·legi de la

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1809 – )

Col·legi per a noies. Creat pel bisbe Bernat Nadal, i reformat el 1870 per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover per encàrrec del bisbe Miquel Salvà.

El 1872 la diputació provincial hi instituí l’escola normal femenina de les Balears que, dirigida per Alberta Jiménez i portada per la seva Congregació de la Puresa, hi funcionà fins al 1912.

Modernament s’hi ha creat una escola de magisteri de l’Església.

Protectora, La

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1869 – 1993)

Societat de socors mutus que assolí una gran popularitat. Arribà a tenir més de 5.000 socis.

A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa, especialment amb l’organització dels balls de carnaval. També comptà amb un orfeó, i un teatre, després llogat com a cinema.

A partir del 1940, amb la implantació de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se, si bé conservà encara uns 400 socis.

Proa -València-

1 Resposta

(València, abril 1935 – 1936)

Institució cívica i cultural. Creada per promoure activitats relacionades amb l’idioma (cursos, conferències, edicions) i afavorir les relacions del País Valencià amb la resta dels Països Catalans i amb Galícia i el País Basc.

Sorgida en gran part per iniciativa de Gaietà Huguet i Segarra, en fou president Nicolau P. Gómez i Serrano, i formaren part del seu consell directiu Adolf Pizcueta, Enric Navarro i Borràs i Francesc Soto. Publicà el butlletí “Timó”.

Cessà d’actuar amb l’inici de la guerra civil de 1936-39.

Presentació, Col·legi de la

1 Resposta

(València, 1550 – )

(o de Sant Tomàs de Villanueva)  Institució. Fundada per l’arquebisbe Tomàs de Villanueva per a la formació de sacerdots. Les seves constitucions foren reformades per Martín de Ayala (1702).

Afectat pels bombardeigs de la guerra del Francès, fou reconstruït el 1813 en estil neoclàssic, i la seva façana reformada el 1928 segons models castissistes.

L’edifici fou enderrocat el 1960 i substituït per un de més modern, en una part del qual subsisteix la institució.

Pollencina, Escola

4 Respostes

(Pollença, Mallorca, 1914)

Grup informal d’artistes. L’integraven Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Gregorio López Naguil, Roberto Raumagé i altres pintors, en general llatinoamericans, reunits a l’entorn del seu mestre Hermen Anglada Camarasa.

Es caracteritzà per un decorativisme colorista basat en el paisatge mallorquí.