Arxiu de la categoria: Biografies

Vidal i Rossell, Salvador

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya, 26 juliol 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 14 gener 1993)

Polític i dirigent obrer.

Milità a la Federació Catalana del PSOE. Fou membre destacat de la UGT a Catalunya i secretari de redacció del seu setmanari, “La Internacional” (1931).

També, en representació d’aquella central sindical, fou conseller de treballs públics del govern de la República Catalana, i des de l’abril fins al novembre de 1931 del departament de foment i agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Vidal i Rolland, Antoni

(Barcelona, 1889 – 1970)

Pintor. Deixeble de José Luis Blasco a Llotja i d’Aleix Clapés. S’inicià com a escultor. Participà, ja com a pintor, en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1911.

Realista acadèmic, se centrà en natures mortes i nus femenins. El 1933 li fou concedit, per votació popular, el primer premi de l’Exposició del Nu organitzada pel Cercle Artístic de Barcelona.

Des del 1928 féu diverses exposicions individuals a Barcelona.

Vidal i Roca, Francesc

(Catalunya, segle XVII)

Jurista. Adoptà una posició de clara defensa de les constitucions catalanes.

En aquest sentit és significatiu el seu Discurso jurídico en justificación de la merced que se sirva moderar la real pragmática de 29 de octubre de 1658.

Vidal i Riembau, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 25 octubre 1917 – 4 juliol 1989)

“Pep Jai“  Sindicalista i polític. Membre del BOC i del POUM, després de la guerra civil s’adherí al Moviment Socialista de Catalunya (1945), que el 1978 esdevindria Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Es preocupà per les reivindicacions pageses, i el 1974 fou un dels organitzadors de la Unió de Pagesos al Penedès. Diputat al congrés (1977 i 1979), el 1982 fou elegit senador per Tarragona.

Vidal i Quadras, Manuel

(Barcelona, segle XIX – 1894)

Numismàtic.

Presentà a l’Exposició Universal de 1888 la seva important col·lecció de monedes catalanes i espanyoles, la qual fou deixada a la ciutat de Barcelona.

Vidal i Pujol, Joan

(Pierola, Anoia, segle XIX – Roma, Itàlia, 1881)

Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i també a Madrid. Obtingué premis a Madrid el 1876 i 1881.

La seva escultura era d’inspiració bíblica. L’any 1880 guanyà una pensió, sufragada per Ferran Puig, per anar a la capital italiana.

Vidal i Pujades, Josep Antoni

(Botarell, Baix Camp, 1805 – l’Arboç, Baix Penedès, 1889)

Militar. Setè comandant general dels mossos d’esquadra de Catalunya.

El 1827 era caporal de l’esquadra de l’Arboç. El 1842 es destacà en foragitar del Bruc una partida revoltada contra Espartero que impedia el pas d’aquest cap a Barcelona.

El 1866, durant uns avalots a Barcelona, ordenà que les seves forces disparessin contra la multitud, fet pel qual fou destituït per les autoritats en esclatar la Revolució de Setembre del 1868.

Publicà una Historia de las escuadras de Cataluña.

Vidal i Puig, Lluïsa

(Barcelona, 2 abril 1876 – 22 octubre 1918)

Pintora. Era filla de Francesc Vidal i Jevellí. Fou deixebla del xilògraf Gómez Polo i del pintor Mas i Fontdevila. Després estudià a París amb Carrière.

Conreà diversos gèneres i sobresortí en el retrat. Fou la pintora catalana més important del seu temps. Està representada al Museu d’Art Modern de Barcelona.

La seva obra més notable és potser el retrat de la seva germana, a la col·lecció Balcells.

Vidal i Prats, Melcior

(Barcelona, 1837 – Milà, Itàlia, 1911)

Cantant. Assolí molt bons èxits interpretant un gran nombre d’òperes.

En retirar-se, fundà a Milà, una acadèmia de cant. Entre els seus deixebles figurà Maria Barrientos.

Vidal i Pomar, Josep Maria

(Barcelona, 1866 – 1919)

Escriptor. Actuà en el camp social de caràcter catòlic.

Poeta en català, participà en nombrosos jocs florals d’arreu de Catalunya i publicà Ramellet eucarístic (1904). Altres poesies seves foren recollides a “Lectura Popular”.

És autor també del drama La vinguda del Mesies.