Arxiu de la categoria: Biografies

Vidal i Vilalba, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1745 – Vélez de la Gomera, Canàries, 1803)

Aventurer. Fou músic a A Corunya, Bilbao, París i Lió. A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780.

De nou a la península Ibèrica (1783), tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez, comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar.

Establert a Londres (1784), entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb ex-jesuïtes que conspiraven per la independència de Xile (d’ací que hom hagí parlat d’una conspiració de Vidalle). Delatat a l’ambaixador Bernardo del Campo, fugí a Normandia, des d’on comunicà a Floridablanca els detalls del complot (1785).

Empresonat a París pel comte d’Aranda, fou portat a Madrid i processat, tot i que la sentència no fou dictada, per tal de no donar publicitat a l’afer. Reclòs a les Canàries (1792), hi morí dement.

Vidal i Vidal, Josep

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 1876 – 1950)

Pintor i escenògraf. Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès. Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901.

Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes. Féu decoracions per a Barcelona, l’Havana i Nova York.

Professor auxiliar de Llotja el 1924, fou catedràtic de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi el 1942 i director del 1942 al 1945.

Vidal i Vidal, Jaume

Deixa un comentari

(el Vendrell, Baix Penedès, 21 agost 1918 – 4 maig 1996)

Instrumentista i compositor de música per a gralla. A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l’animador del grup Els Grallers del Baix Penedès.

Fou un bon constructor d’inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades.

Hom ha publicat el llibre Repertori d’en Jaume Vidal i Vidal. Músiques per a gralla, que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia.

Vidal i Valls, Joan

Deixa un comentari

(Ripollet, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1925)

Polític republicà i advocat. Redactor de “La Publicidad” i diputat provincial per diverses circumscripcions.

Milità primer en el possibilisme i després a la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana, en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l’ajuntament de Barcelona.

Vidal i Tusell, Llorenç

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Pedagog.

Fou molt comentada una Memòria seva, escrita el 1874, en què denunciava els principals obstacles que s’oposaven a l’organització de l’ensenyament dins l’estat espanyol.

Publicà també un Diccionari geogràfic-estadístic de la província de Barcelona.

Vidal i Torrents, Francesc de Sales

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 novembre 1819 – 27 juliol 1878)

Literat. Advocat, fundà “El Eco de Villanueva” (1853) i fou alcalde de la seva vila.

És autor de nombroses obres de teatre en català, especialment de caràcter còmic, que assoliren una certa popularitat: Una noia com un sol (1863), Els de fora i els de dins (1865), La Sileta de Gelida (1868), Jovent del dia (1880, acabada per Eduard Vidal i de Valenciano), etc.

Escriví també sarsueles (Entre Campamajor i Figueres, 1876; L’Andreuet de Montanyans, 1876, entre altres).

Vidal i Talarn, Antoni

3 Respostes

(Xerta, Baix Ebre, 1672 – Falset, Priorat, 30 agost 1714)

Militar. Fou coronel de fusellers. Lluità a favor del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió.

El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’A.F. de Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se’n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per a formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó.

Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort.

Vidal i Soler, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 abril 1842 – Manila, Filipines, 28 juliol 1889)

Botànic. Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n’estudià la flora.

Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas (1874), Reseña de la flora del archipiélago filipino (1883), Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas (1883) i Revisión de las plantas vasculares filipinas (1886).

Vidal i Solares, Francesc

Deixa un comentari

(Cárdenas, Cuba, 1854 – Barcelona, 1922)

Metge. Des dels quatre anys vivia a Barcelona. Amplià estudis a París. Sobresortí com a pediatra.

Fundà l’anomenat Hospital de Nens Pobres, que subsisteix. Pertanyia a diverses corporacions doctes de França, on gaudia també de gran prestigi.

És autor de diversos estudis professionals remarcables.

Vidal i Rosselló, Francesc

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 20 agost 1830 – Terrassa, Vallès Occidental, 18 maig 1894)

Naturalista i metge. Fou ajudant de la càtedra de zoologia, botànica i mineralogia a la Universitat de Barcelona.

Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà diverses memòries, com les titulades Cronología de los terrenos, Leyes armónicas de los seres y de la creación, i Relación de la organización que existe entre los peces y los anfibios.