Arxiu de la categoria: Biografies

Vilademuls, Berenguer de

3 Respostes

(Vilademuls, Pla de l’Estany, segle XII – Montcada, Vallès Occidental, 16 febrer 1194)

Eclesiàstic i polític. Era fill d’Arnau de Vilademuls (Catalunya, segle XII)  Noble. Figurà algunes vegades al consell del rei Alfons I el Cast, ja durant la majoritat d’aquest.

El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174. En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca (1177), com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc (1185). També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país.

En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili del Laterà (1179), féu abolir el costum de datar pels anys del rei de França, i amb decrets del 1181 i el 1193 fixà el nombre de canonges de Tarragona i estructurà la canònica i el capítol de beneficiats.

Morí assassinat al prat de Matabous, proper al castell de Montcada, pel vescomte Guillem Ramon I de Bearn, casat amb Guillema de Castellvell, neboda de l’arquebisbe.

El mòbil del crim és encara obscur; sembla que n’hi havia d’ordre familiar i d’altres d’econòmics, relacionats potser amb les ambicions a Urgell dels vescomtes de Bearn.

Fou dut a enterrar a Tarragona, i l’assassí anà a Roma a demanar perdó.

Foren germans seus Ramon de Vilademuls, i Blanca, casada amb Guillem de Castellvell.

Vilademany i de Blanes, Arnau de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Fill d’Arnau de Vilademany. Era senyor de Santa Coloma de Farners.

Lluità contra Joan II. El 1462 anà a incorporar-se al consell de campanya del comte de Pallars. El mateix any fou un dels nobles que reconegueren la sobirania oferta al rei de Castella. En un viatge pel nord de Catalunya aconseguí diverses adhesions molt valuoses a la causa de la Generalitat, acabant amb la indecisió d’alguns nobles.

L’11 de gener de 1463 fou membre de la Junta de Guerra constituïda aleshores per cooperar amb el generalíssim Joan de Beaumont. Poc després, amb Pere Miquel de Peguera, fou encarregat de negociar amb els remences en nom de la Generalitat. El 1464 fou enviat pel nou rei Pere, conestable de Portugal, prop de Joan de Beaumont, quan hom recelava ja que aquest pensava a deseixir-se.

Nomenat capità de Cervera, no pogué cobrir el nou destí per sofrir una lesió. Després de la batalla de Calaf (1465), substituí el lloc que havia deixat vacant Guerau Alemany de Cervelló, presoner a la batalla, i ocupà així el càrrec de governador de Catalunya.

Vilademany, Pere Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Potser el més antic del seu llinatge entre els documentats.

El 1139 era un dels assistents a l’acte d’infeudació, per part del comte Ramon Berenguer IV, i a favor del vescomte Berenguer de Barcelona, dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

Vilademany, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1387 figura entre els processats per addictes a la reina Sibil·la. Així i tot, no trigà a ser indultat sense reserves.

Serví el rei Joan I, especialment en missions diplomàtiques. El 1393 anà a França per requerir la presència a Catalunya dels cavallers francesos que s’havien ofert a acompanyar Joan I a Sardenya, arran de l’expedició que, en acabat, no arribà a sortir.

Vilademany, Arnau de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Assistí a l’enterrament de la reina Violant de Bar, a Barcelona, el 1431.

El 1436, a causa de la seva actitud oposicionista a les Corts, fou detingut per ordre de la reina Maria. Així i tot acabà tenint un fort prestigi que Alfons IV reconeixeria. El 1452 fou nomenat membre del consell del Principat.

Amb l’ardiaca Nicolau Pujades anà a veure Joan II (1461), per participar-li l’advertiment del Parlament de Catalunya perquè no entrés pas al Principat. El 1462, quan el comte de Pallars hagué d’anar a Barcelona per defensar la capital de l’ofensiva enemiga, restà al comandament del front de Girona.

Entrà a Olot, però hagué de retirar-se’n precipitadament en venir reforços reialistes. El 1463 fou un dels encarregats de negociar amb els remences.

És dubtós el destriament correcte entre ell i el seu fill Arnau de Vilademany i de Blanes, de les dades on figura el seu nom.

Viladecans, Joan Pere

1 Resposta

(Barcelona, 5 gener 1948 – )

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, celebrà la seva primera exposició individual el 1963.

La seva obra assolí importància a partir del 1968, quan abandonà la pintura plana per realitzar peces tridimensionals, ambients i collages. El seu treball, presentat en diverses  galeries europees i americanes, mostra la influència de Joan Brossa, de Miró i de Tàpies.

Entre les seves sèries destaca sobretot Senyals ibèriques (1982-84).

Viladamor, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Historiador i arxiver reial. Notari i administrador del béns de la família Requesens.

Escriví, per encàrrec de la cort del 1564, una Primera part de la història general de Catalunya, que dedicà a la cort del 1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana. Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas, Beuter i Ponç i d’Icard, amb un intent d’utilitzar-les d’una manera crítica.

Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a l’època, principalment de Barcelona i Tarragona.

Morí abans de poder escriure la continuació projectada.

Vilacert, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Prelat. Era bisbe de Girona el 1285 quan el país fou envaït pels croats de Felip III de França.

Vilacasas, Joan *

Deixa un comentari

Nom amb que fou conegut el pintor català Joan Vila i Casas (1920-2007).

Vila i Vidal, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sant Gregori, Gironès, 1926 – Girona, 29 agost 2010)

Veterinari. En la dècada de 1950 implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví.

Ha esdevingut un destacat especialista en reproducció bovina (fecundació artificial i transplantació d’embrions).

Fou president del Col·legi de Veterinaris de Girona (des del 1979), vice-president de la Federació Catalana de Col·legis Veterinaris de Catalunya i vice-president del Consell de Col·legis Veterinaris d’Espanya.