Arxiu de la categoria: Biografies

Vilà i Torroja, Celdoni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 2 novembre 1759 – 23 juny 1821)

Historiador. Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l’ajuntament de Reus.

Deixà una dotzena d’obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades, Amor al rei i a la pàtria. Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 (1954) i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus (1959).

Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana.

Vila i Rufas, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 1924 – 12 gener 2011)

Pintor. Fill de Joan Vila i Pujol i germà de Francesc “Cesc”. Format a l’Escola Massana, on després esdevingué professor (1952).

S’ha dedicat a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos (les Llars Mundet, Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona).

Exposà sol a Barcelona des del 1951, i ha exposat a d’altres ciutats. Fou premiat a Chicago (1960) i al Primer Concurs Nacional d’Art Religiós de la Llar (1963).

Vila i Pujol, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 17 abril 1890 – 11 març 1947)

Dibuixant.

La seva obra, propera a la vegada al noucentisme serè i equilibrat i al medievalisme decorativista del modernisme tardà, il·lustrà nombroses publicacions periòdiques catalanes (“Papitu”, “D’Ací i d’Allà”, “Virolet”, “La Mainada”, etc).

Es dedicà també a la il·lustració de llibres i enciclopèdies, entre les quals la Universitas de Salvat.

Fou el pare de Jordi i de Francesc Vila i Rufas “Cesc”.

Vilà i Prats, Narcís

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1878 – 1914)

Polític. Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i col·laborà en diverses publicacions republicanes.

Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal.

Vila i Prades, Juli

Deixa un comentari

(València, 9 abril 1873 – Barcelona, 9 juliol 1930)

Pintor. Fou deixeble de Sorolla a Madrid. Conreà la pintura de gènere.

Obtingué premis importants, entre ells una medalla d’argent a París el 1903.

L’any següent féu un viatge a l’Argentina, on fou molt famós.

Vila i Piqué, Alfons

1 Resposta

(Barcelona, 18 agost 1890 – 20 febrer 1974)

Violinista i compositor. Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera.

Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició.

Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil (1913) i el Moment simfònic (1914) per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914.

Vila i Pascual, Jaume

Deixa un comentari

(Gelida, Alt Penedès, 1890 – 1969)

Escriptor. Poeta de motius camperols (Hores rurals, 1931).

Escriví també obres de teatre folklòric i per a gent jove: El fill pròdig, La filla del rei, La princesa està trista, etc.

Vilà i Olesa, Manuel

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1881 – Reus, Baix Camp, 16 març 1963)

Metge. Es consagrà a la lluita antipalúdica al delta de l’Ebre i demostrà científicament la presència de la malaltia anomenada kala-azar (1913).

Dirigí la revista “El Estandarte Católico”, de Tortosa.

Un excés de treball li provocà una malaltia greu que l’obligà a retirar-se.

Vila i Moliné, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1855 – segle XX)

Polític republicà.

Després d’haver militat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, fou un dels primers seguidors de Lerroux a Barcelona, i fundador de la més antiga entitat radical de la ciutat, la Fraternitat Republicana.

Regidor de Barcelona en dues ocasions (1905 i 1913).

Vila i Mateu, Macià

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 23 octubre 1811 – Reus, Baix Camp, 25 octubre 1866)

Industrial. Era anomenat popularment el Sisos. A dotze anys es traslladà a Reus, i el 1830 es casà amb la filla d’un industrial d’aquesta localitat. Fou íntim amic de Joan Prim. Prengué part en l’alçament de Reus contra Espartero el 1843.

El 1846 hi establí la societat Macià Vila, Subirà i Cia, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó, pur o amb mescla de seda, fil o llana. Participaven en el capital el banquer madrileny Cerola, el comte de Retamoso i Pascual Madoz, que s’havien posat en contacte amb ell per mitjà de Prim. El 1852 l’empresa es transformà en l’anònima Fabril Cotonera, de deu milions de rals de billó, que esdevingué una de les més importants de Catalunya.

Fundà també la societat Gas Reusenc (1854) i contribuí a l’establiment del Banc de Reus. També participà a La Sedera Reusenca.

Home de gran competència i eficient en tots els afers en què intervingué, ocupà una posició preeminent en la vida social, política i econòmica de Reus.