Arxiu de la categoria: Biografies

Vilaragut, Violant de

2 Respostes

(Catalunya-Aragó, segle XIV – Omeladés, França, segle XIV)

Filla de Berenguer de Vilaragut (m 1357) i de la seva primera muller, Sança. Fou amistançada de Jaume III de Mallorca.

Vidu aquest de Constança, es casà amb Violant el 1347. Aquesta aportà 15.000 florins de dot, que el seu marit esmerçà en propòsits bèl·lics. L’acompanyà a l’intent de reprendre Mallorca. Vençut i mort Jaume a la batalla de Llucmajor (25/oct/1349), Violant fou presonera dels triomfadors.

Amb la seva fillastra Isabel fou internada al convent de Santa Clara de València. Pere III obrí procés contra ella, acusant-la d’haver instigat la mort de Constança. El rei abandonà la instrucció per gestions del papa i de Joan II de França.

Alliberada, fou acollida per Joan II, que la maridà amb Ot de Brünswick-Grübenhagen, fill d’Enric II de Tarent. Li atorgà residència al castell d’Omeladès i una renda anual.

Vilaragut, Ramon de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Noble.

El 1377 passà a Grècia a les ordres de Felip Dalmau de Rocabertí, en entrar els territoris grecs d’ocupació catalana sota la sobirania de Pere III el Cerimoniós. En tornar el vescomte a Catalunya, restà de governador a nom seu.

Potser és el mateix personatge que fou cortesà de Joan I a la darreria del regnat d’aquest.

Vilaragut, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Veguer d’Osona i Bages. Li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells (1265).

Fet alcaid dels catalans mercenaris a Tremissèn (1265), deixà el càrrec al cap de dos anys, i hom creu que morí a Itàlia, des d’on degué disposar la venda de la casa d’Oristà.

Per certes afinitats en els càrrecs, sembla que Berenguer de Vilaragut fou fill seu. Potser també ho foren:

Ramon de Vilaragut  (Catalunya, s XIII – 1310)  Fou prior del monestir de Ripoll, elegit abat (1280) enmig d’una controvèrsia monàstica, acabada el 1291.

Guillem de Vilaragut  (País Valencià, segle XIII – 1306)  Alcaid de Xàtiva (1288-90). Lluità a Sicília (1292) i també a Múrcia. El 1296 actuà prop de Berenguer a les negociacions per les treves de Múrcia. Fou un dels jutges per a les sentències arbitrals. Casat amb Eimeriga, potser foren fills seus:

  • Ponç de Vilaragut  (País Valencià, segle XIV)  Conseller de l’infant Alfons. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons. Figura entre els qui tenien feus a l’illa el 1332.
  • Ramon de Vilaragut  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer del monestir de Ripoll. Fou nomenat prior de Montserrat (1334) i actuà com a pacificador en qüestions nobiliàries.

Vilaragut, Joan de -pirata, s. XV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Féu accions de pirateria amb una galera a les costes catalanes.

El 1440 foren armades contra ell dues naus de Barcelona, ja que les barques de blat que anaven de Tortosa a la capital no gosaven sortir de l’Ebre.

Vilaragut, Joan de -comanador Amposta, s. XV-

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Cavaller santjoanista. Fou comanador d’Amposta.

A les Corts de Barcelona de 1436-37 figurà entre els membres del Braç Eclesiàstic que s’oposaren amb més vigor a la política reial.

Per ordre de la reina lloctinent Maria, fou un dels religiosos notables empresonats a causa de la seva actitud.

Vilaragut, Jaume de

Deixa un comentari

(València ?, segle XV)

Corsari. Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau.

El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa. El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa.

Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes. Al setge de Rodes combaté al costat dels santjoanistes.

Fet presoner pel Gran Caramany el 1446, fou tramès al soldà a Alexandria, però se n’evadí amb uns mercaders catalans, presoners com ell, i retornà a Rodes, on trobà el seu sogre Joan Bonet, capità d’una galera.

Vers el 1447 degué tornar a València, i explicà les seves aventures al seu amic Joanot Martorell, el qual les inclogué, estrafetes, en la seva novel·la Tirant lo Blanc.

Vilaragut, Berenguer de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIII – vers 1300)

Noble. Fill probable de Pere de Vilaragut.

Fou escuder de Jaume I, el qual li donà, vitalici, el castell de Duocastella o de Rocafiguera (1273) i les vegueries de Bages, Osona, Ripoll i Berguedà (1274), concessions confirmades per Jaume II (1295).

Anà a Sicília, on actuà com a agent de negocis de l’infant Jaume per al comerç marítim amb el nord d’Àfrica (1286-89). Fou mestre portolà de Sicília, i al temps de l’infant Frederic li fou pres aquest càrrec, bé que pogué recuperar-lo com a col·laborador de Tomàs de Pròixida (1295).

Com a capità de galeres, lluità contra els angevins a Calàbria, on saquejà diversos ports, i féu una ardida entrada a Bríndisi. Fou ambaixador a Tunis (1294). Reclamat, amb d’altres, per Jaume II, tornà a Catalunya.

Un dels qui no tornaren, Corrado Lancia, fou tingut per rebel, i li foren confiscades les possessions d’Albaida i la torre de Carrícola, que foren donades a Berenguer (1296). Dels altres drets que aquest rebia a València, permutà els que tenia, amb la seva muller, sobre la taula del pes pel lloc de l’Alcaissia (1295).

Assistí al setge d’Elx (1296). Juntament amb Bernat de Sarrià, tingué els castells de Tamarit i Montoliu, i Berenguer d’Entença li vengué els de Sant Martí i Subirats. Tornà a Sicília, on lluità contra els súbdits de Frederic II (1298).

Estigué casat amb Gueraua de Sarrià, i foren pares de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.

Vilaragut -poeta-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XV)

Poeta i religiós. No identificat amb cap altre personatge de la família del seu cognom.

Era religiós, ja que és anomenat fra, sense especificar el nom de fonts.

Se’n conserva una poesia amorosa al Cançoner de París.

Vilaragut -llinatge-

19 Respostes

(País Valencià, segle XII – segle XVIII)

Llinatge. L’origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d’Hongria, d’on Joan de Vilaragut degué passar a França.

Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès.

El primer nom conegut d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut, noble del segle XII.

Vilar i Farrés, Josep Teodor

1 Resposta

(Barcelona, 1836 – 21 octubre 1905)

Compositor. Fou deixeble de Ramon Vilanova i Barrera. Amplià la seva formació a París. Dirigí el Teatre Principal de Barcelona.

És autor de les partitures de moltes sarsueles i operetes en català, com: La romeria de Requesens, L’últim rei de Magnòlia, Els pescadors de Sant Pol, Una prometença, La rambla de les Flors, Pot més ui piula… i La lluna en un cove.

Tingué bon prestigi com a professor.