(Catalunya, segle XVII)
Frare dominicà. Fou provincial del seu orde.
El 1641 escriví un Discurs apologètic per la immunitat i llibertat eclesiàstica. que no pogué ser impresa fins al 1652, al final de la guerra.
Partidari de Felip IV, hagué de fugir de Catalunya durant la guerra de Separació.
(Reus, Baix Camp, 1617 – Barcelona, 1688)
Doctor en lleis. Establert a Tarragona.
Baró d’Altafulla i de Ribelles, governador de Barcelona.
El 1681 fou nomenat marquès de Tamarit.
(Lleida, 1926 – 1983)
Pintor. Es donà a conèixer en una exposició que féu el 1958. Ha exposat a França.
Conreà un informalisme líric, que hom ha relacionat amb certes obres de J. Fautrier i d’A. Tàpies.
(Barcelona, 1940 – )
Pintor. Signa Vives Fierro. Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc.
Residí a París el 1961, i l’any següent féu la seva primera exposició individual, a Cartagena. Ha fet diverses exposicions a Barcelona, a Madrid i a Reus.
Des del 1970 residí temporades a Londres, que ha pres com a tema de molts dels seus quadres, i hi ha exposat.
Practica un postimpressionisme al servei sovint de temes urbans o suburbials.
(Catalunya ?, segle XVIII – Ciudad Rodrigo, Salamanca, Castella, 24 abril 1809)
Militar. En esclatar la Guerra Gran (1793) era mariscal de camp.
El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià (1795) el comandament dels 20.000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets. Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tercios de Catalunya (1795). Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana.
Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria recuperat les posicions del general Ricardos al Rosselló, si no hagués cessat la guerra arran de la pau de Basilea (1795).
El 1799 fou nomenat capità general de Mallorca, càrrec que exercí amb prudència i moderació, fins el 1808. Aquest any es declarà contrari a Napoleó i, nomenat capità general de Catalunya per la Junta Superior de Govern del Principat, dirigí el setge que les tropes lleials organitzaren a Barcelona, aprofitant la debilitat momentània dels ocupants francesos.
Fracassat aquest intent, fou nomenat capità general de Castella la Vella (desembre 1808), en l’exercici del qual càrrec morí.
(Barcelona, 2 març 1891 – Perpinyà, 1975)
Escultor i dibuixant. Deixeble de Reynés a Llotja. Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911. Residí uns quants anys a París (1912-33).
Exposà individualment a Barcelona el 1927 (Galeries Dalmau) i després participà en el Saló de Primavera (del 1933 i el 1934) i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942. Establert després a Ceret (Vallespir), tornà a exposar individualment a Barcelona (Sala Gaspar) el 1951.
Instal·lat després a Eivissa, passà definitivament a Palma de Mallorca, on una Maternitat seva és instal·lada als Jardins de la Muralla, i on en complir 80 anys li fou dedicada una exposició-homenatge (1972).
La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la terra catalana -algunes vegades amb una certa policromia, aconseguida amb terres de diferents colors- de formes simplificades, i arriba sovint a un cert popularisme.
(Barcelona, 1909 – 11 juny 1995)
(Elisa Vives i Manauta) Escriptora. Col·laborà al “Diario de Barcelona” en 1944-46.
És autora dels llibres Vida femenina barcelonesa en el ochociento, Retazos de historia, la novel·la I arribaràs al blanc, el llibre de narracions Anant amb tu i la biografia Pau Casals.
(Barcelona, 30 gener 1794 – 14 novembre 1874)
Jurista. Es doctorà en dret a Cervera (1817). Fou relator de l’audiència de Barcelona (1820-32), i en restablir-se la Universitat de Barcelona hi professà, i més tard en fou catedràtic.
El 1832 inicià la publicació dels usatges catalans, traduïts al castellà i amb notes. Atacà l’actitud favorable a la desamortització expressada per Joan Illas i Vidal en l’opuscle Observaciones sobre el consejo dado al partido moderado por D. Juan Illas y Vidal.
Per iniciativa seva fou restaurada la Casa de la Ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 21 abril 1886 – 6 abril 1982)
Pianista. Deixeble de J. Salvat, E. Daniel, A. Nicolau i E. Granados. L’any 1913 fundà el Trio Barcelona, amb Joaquim Pere Marès i Marià Perelló.
Fou un promotor de la Lliga de l’Associació de Música de Catalunya i de l’Associació de Música de Cambra i professor de l’Acadèmia Ainaud, de Barcelona.
(Reus, Baix Camp, 6 desembre 1814 – Pontevedra, Galícia, 10 octubre 1904)
Pintor. Format a la Llotja barcelonina i a l’Escuela Superior de Madrid. Competí, sense èxit, per la plaça de pensionat a Roma, que s’endugué Pelegrí Clavé (1833).
Romàntic refinat, conreà diversos gèneres, però especialment el retrat: La reina Maria Cristina (Museu de València), Lluís Rigalt (Acadèmia de Sant Jordi, Barcelona), Alfons XII (Madrid, El Prado).
Exposà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid. Des del 1866 residí a Pontevedra, on havia guanyat una càtedra de dibuix a l’institut.
El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva un Guardabosc dormint.
