(Barcelona, segle XV)
Protofísic del rei i professor de cirurgia i canceller de l’estudi de medicina de Barcelona.
És autor d’una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o col·lectori de cirurgia (Barcelona 1492), en col·laboració amb Jeroni Mas.
Actriu catalana que treballà a Hollywood, més coneguda pel seu pseudònim de Maria Alba (1910-99).
(Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881)
Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma.
Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).
(Barcelona, segle XV)
(o Casalfages) Teòleg dominicà. L’any 1463 anà a Roma per defensar la condemna de l’inquisidor de Catalunya, Nicolau Rossell, contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist.
És autor d’algunes obres religioses en llatí, quatre de les quals esmenta Torres Amat en les seves Memorias.
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Era mestre de camp de les forces catalanes a l’Empordà.
A la fi de 1640, quan el diputat militar de la Generalitat, Francesc de Tamarit, deixà el front del nord per prendre la direcció de la zona de Barcelona, ciutat amenaçada pel marquès de los Vélez, ell fou un dels caps superiors que restaren cobrint la línia septentrional.
(Barcelona, 1902 – ? )
Poeta. Ha publicat poemes en diversos periòdics catalans i el recull Les albes trèmules, aparegut el 1938 amb un pròleg d’Agustí Esclasans.
(Barcelona, segle XVII)
Eclesiàstic i gramàtic.
Publicà Cartas de San Francisco de Paula (1647) i una interessant Grammatica magna (Barcelona 1649) en llatí, però en comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII.
(França, segle XIX – segle XX)
Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).
Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.
(Barcelona, 1851 – 1937)
Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss.
Escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s’arrisca… (1876) i Amo i criat (1884).
(Barcelona, 18 juny 1881 – Sabadell, Vallès Occidental, 11 abril 1964)
Pintor. Fou també dibuixant i decorador ceramista. Realitzà nombrosos ex-libris. Obtingué premis importants.
