Arxiu de la categoria: Biografies

Sim’on ben Semah Duran

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1361 – Alger, Algèria, 1444)

Metge, rabí, filòsof i talmudista. Fou versat en totes les ciències religioses i profanes.

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Ishaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita.

A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa (contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé), tractats rituals i poemes religiosos i profans.

La seva obra principal, Magen Abot, tracta de filosofia religiosa enmig de coneixements enciclopèdics.

Simon, Bartomeu

3 Respostes

(l’Alguer, 24 agost 1734 – 13 abril 1817)

Doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer (1767). Probable autor de poemes catalans.

Fou el pare de Domènec, Joan Francesc i Mateu Lluís Simon i Delitala.

Simó i Terol, Trinitat

1 Resposta

(València, 1935 – 2 agost 2020)

Historiadora de l’art i escriptora. Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de València, ha col·laborat en nombroses revistes especialitzades en art, com “Estudis Pro-Arte”.

D’entre les seves obres destaquen les dedicades a l’arquitectura valenciana: La arquitectura modernista en Valencia (1971), La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) i Valencia, centro histórico (1983). Ha publicat també la monografia Joaquín Sorolla (1980).

Simó i Marín, Manuel

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 desembre 1868 – València, 1 setembre 1936)

Advocat i polític. Llicenciat en dret (1892). Carlí, fundà (1911) el “Diario de Valencia”; fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts. Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica.

Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular (1922). Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València.

Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39.

Simó, Joan Baptista

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Madrid, 1717)

Pintor. Deixeble d’Antonio Palomino, amb el qual col·laborà en la pintura de les voltes de l’església del Sant Joan del Mercat de València.

Acabada l’obra, anà amb Palomino a Madrid, on fixà la residència. Hi pintà les petxines i medallons de la volta de l’església de San Felipe el Real.

Silvestre i Montesinos, Manuel

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 31 agost 1909 – València, 17 juliol 2014)

Escultor. Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta. Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1954, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961.

Ha obtingut diversos premis a Madrid (Salón de Otoño), Sevilla, Palma, València (premi Senyera) i Granada, entre d’altres.

Silvestre, Dionís

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI)

Escriptor. És autor de poesies en català. En elles es mostra obertament partidari de la revolució dels agermanats de Mallorca contra els abusos dels nobles.

Silva-Meneses y de Rabatta, Juan de

1 Resposta

(Castella, 29 juny 1737 – Menorca, 2 març 1792)

(o y Pacheco)  Militar. En 1782-83 fou capità general de Mallorca. Participà en l’expedició del duc de Crillon a Menorca (1782) i fou governador de l’illa del 1783 al 1792.

Respectà el català com a llengua oficial, l’antiga administració de l’illa i el sistema judicial creat pels britànics.

Siles i Ruiz, Jaume

Deixa un comentari

(València, 16 abril 1951 – )

Poeta en castellà. Especialitzat en filologia llatina, residí a Viena, on fou el director de l’Instituto Español de Cultura i l’agregat cultural de l’ambaixada espanyola.

La seva lírica té una inclinació cap a la poesia pura i considera el llenguatge com l’element fonamental, instrument i finalitat alhora, de la seva obra.

Ha publicat Génesi de la luz (1969), Canon (1973), Música de agua (1983), Trans-textos (1986) i Columnae (1987), entre d’altres.

Sijé, Gabriel / Ramon *

Deixa un comentari

Gabriel Sijé  Pseudònim de l’escriptor valencià Justí Marín i Gutiérrez  (1915-46).

Ramon Sijé  Pseudònim de l’escriptor valencià Josep Marín i Gutiérrez  (1913-35).