(Catalunya, segle XI – 1097)
Bisbe de Roda (1068-75). Era monjo del monestir de Ripoll. Retirat del govern de la seva diòcesi, visqué apartat del món fins a la seva mort, esdevinguda el 1097.
Fou famós per les seves virtuts.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Vidrier. És autor del rosetó de l’església de Sant Sever (1702).
El seu fill, dit igualment Francesc, fou també un vidrier artístic bastant destacat.
(Barcelona, segle XIX – 1865)
Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja. Conreà l’escultura religiosa i també l’al·legoria decorativa.
És autor dels grups infantils que figuren a les entrades del passatge Permanyer, a Barcelona.
(Barcelona, segle XVIII)
Dama. Fou admirada per la seva cultura.
El 1775 traduí del francès i anotà l’obra La ciencia del gobierno.
(Mataró, Maresme, 1842 – Barcelona, 1921)
Fabricant. S’establí a Barcelona, on instal·là els primers telers mecànics del país per a la fabricació de gèneres de punt.
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. És autor de l’obra Bosquejo breve y epítome de las glorias consagradas al rey D. Carlos II, por haber llamado a su gobierno al Sr. D. Juan de Austria, su hermano.
També deixà d’altres escrits.
(Barcelona, 1827 – 1910)
Pianista. Sobresortí com a mestre en col·legis i en l’ensenyament particular. Entre els seus deixebles figura Joan Baptista Pujol.
Deixà algunes composicions per a piano.
(Barcelona, 1731 – 1809)
Advocat i escriptor. És autor de bon nombre de poesies en català, inèdites.
N’hi ha moltes de recollides al manuscrit del Parnàs Català, obra del també advocat Vicenç Domènec i Sabater.
(la Torre d’Oristà, Osona, 1823 – Vic, Osona, 15 juny 1899)
Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Vic. Dirigí el setmanari vigatà “La Veu de Montserrat”.
És autor de diversos escrits de caràcter religiós.
(Catalunya, segle XIII)
Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic.
Participà a la redacció del còdex que tracta dels miracles de sant Bernat Calbó, bisbe d’aquella seu.
