(Barcelona, 1917 – ? , segle XX)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1941.
(Barcelona, 1917 – ? , segle XX)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1941.
(València, segle XIX)
Ebenista destacat. Fou deixeble de Joan Caselles.
El seu fill fou Salvador Albacar (València, segle XIX) Ebenista. Fou un dels moblistes més destacats de la seva època.
(País Valencià, segle XIII)
Jurista, possiblement doctor per Bolonya. Conseller de Jaume I el Conqueridor (1268), primer comentarista dels Furs de València i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà.
Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae, conservats en manuscrits.
(Vinçà, Conflent, 1 març 1824 – 3 febrer 1880)
Historiador. Arxiver de l’arxiu departamental de Perpinyà. Fou assessor del govern francès sobre els límits fronterers que divideixen la Cerdanya.
Entre les seves obres d’investigació històrica sobre el Rosselló i la Cerdanya destaca Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868), Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et proprietés communales du Roussillon et Cerdagne (1878), Cartulaire Roussillonnais (1880).
És autor també del recull Documents sur la langue catalane (1881) i de diversos articles de lingüística catalana, publicats a la “Revue des Langues Romanes”, també publicà un diccionari de català medieval, inèdit.
(Maó, Menorca, 1785 – l’Havana, Cuba, 1823)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l’escena, com l’òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. D’influència flamenca, actiu possiblement cap als anys 1450-70.
Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs (València, col·lecció Mascarell), d’una Coronació de la Verge (Boston, Museu de Belles Arts) i d’una Epifania (Vilafranca del Penedès, col·lecció Álvarez), etc.
D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre.
(Algemesí, Ribera Alta, 5 juliol 1912 – València, 10 juliol 1994)
Pianista i compositor. Deixeble de Leopold Querol al Conservatori de València. A 17 anys féu el primer concert.
Fundador (1942) i director de la Coral Polifònica Valenciana i director de l’Escola de Cants Folklòrics.
Una de les seves composicions és el Virolai a la Mare de Déu de la Salut.