(País Valencià, segle XVII)
Jurista. És autor d’un tractat relatiu a donacions, escrit en llatí i publicat a València el 1658.
(València, 1712 – Madrid, 1778)
Pintor. Era deixeble d’Evarist Muñoz. Des del 1743 residí a Madrid. Temps després passaria a Portugal i abans del 1755 es trobava novament a Madrid. Aquell any fou acadèmic de l’Academia de San Fernando, a la qual va presentar la pintura El sacrifici d’Abraham, i pintor de Felip V de Borbó.
Pintà Santa Teresa amb els quatre doctors per al convent de Carmelites de València i Els sants valencians per a la basílica dels Desemparats, també de València.
(Ciutadella, Menorca, 1790 – segle XIX)
Eclesiàstic. Fou advocat i catedràtic de retòrica a Osca. Més tard guanyà canongies a València i a Ciutadella. Excel·lí com a predicador.
(Serrallonga, Vallespir, 16 gener 1810 – París, França, 28 febrer 1889)
Poeta. Residí a París, on fundà el cercle catalanista Lo Pardal.
Autor de diversos poemes en català, que recollí a Records del Rosselló (1887). Publicà també el drama francès Vasconcellos (1902).
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. Participà a certàmens poètics de caràcter religiós, com el celebrat a València, el 1486, en honor de la Concepció de Maria.
(Campos, Mallorca, 1746 – Palma de Mallorca, 1818)
Eclesiàstic i historiador. Es dedicà a l’estudi de la història de Mallorca, per a la qual cosa visità tots els arxius de l’illa.
Deixà moltes obres inèdites, entre les quals una Historia de la villa de Campos i una Miscelánea histórica mallorquina.
(València, 1754 – segle XIX)
Jurista. Estudià dret i filosofia. Fou advocat del Suprem Consell de Castella (1779) i alcalde major de diverses poblacions.
És autor d’escrits de caràcter històric i moral i de diverses traduccions del francès.
(Castelló de la Plana ?, vers 1385 – Bohèmia, Alemanya, vers 1425)
Teòleg i diplomàtic. Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança (1414-17). Poc després formà part d’una legació a Bohèmia (1420), presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios.
Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia (1421), al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V (1422), davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els hussites.
S’ha conservat i és editada l’Oratio laudatoria pariter excusatoria pro caesare Sigismundo, pronunciada davant el papa el 17 de gener de 1422, que permet de saber que havia escrit un Libellus adversus quatuor articulos hussitarum, fins ara no identificat.
Consta que el 1425 ja havia mort.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Fou un dels més destacats a les lluites de Sicília per reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove. El 1393 era cap de la guarnició de Tèrmini.
El 1402 fou designat membre del consell reial de Sicília que havia d’assessorar Martí el Jove. La designació fou imposada pel rei Martí I l’Humà a través del seu ambaixador Guerau Alemany de Cervelló.
Dades dels Països Catalans 