Arxiu de la categoria: Biografies

Terol, Jaume -arquitecte, s. XVI-

(País Valencià, segle XVI – 1587)

Arquitecte. Projectà l’església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu Terol, des de l’any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l’església de Sant Joan de Muro d’Alcoi, que no fou acabada fins al 1591.

Terol -picapedrers-

(Alacant, segle XVII – segle XVIII)

Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol (Alacant, segle XVII)  Picapedrer. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí). Mestre de l’ajuntament d’Alacant. Fou el pare de:

  • Felip Terol (Alacant, segle XVII – segle XVIII)  Picapedrer. Obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721); el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol en les esglésies d’Alacant i d’Agost.
  • Josep (I) Terol  (Alacant, segle XVII – segle XVIII)  Picapedrer, dit el major. Remodelà (1710-12) la nau de l’església de Montfort (Vinalopó Mitjà). Fou el pare de Josep (II) Terol, dit el menor.

Ternera, coll de

(Bulaternera, Rosselló / Rodés, Conflent)

Pas dels Aspres (200 m alt), situat a la dreta de la Tet.

És aprofitat per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per travessar un contrafort septentrional del Canigó.

Teotari *

Veure> Teuter  (bisbe de Girona, 870-887).

Teodoric *

Veure> Teuderic (bisbe de Barcelona, 904-937).

Teodomir

(País Valencià, vers 670 – vers 743)

Personatge visigot. Va signar (713) amb Abd al-Aziz, fill de Musa, una capitulació o pacte amistós (ahd) pel qual es mantenia políticament autònom en la regió que governava, situada entre les actuals Múrcia i Alacant.

Tent, Vicent

(València, 1922 – Madrid, 1947)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Durant la seva breu carrera artística havia destacat ja bastant en obres d’inspiració religiosa.

Téllez-Giron i Belloch, Lluís

(València, 21 juny 1808 – 19 abril 1878)

Pintor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles, on actuà per un temps de director interí.

Conreà sobretot la pintura de tema històric o religiós. Té algunes obres al Museu de Belles Arts de València.

Teixidor i de Otto, Jordi

(València, 8 octubre 1941 – )

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i exposà per primera vegada el 1966. Aquest mateix any començà a treballar com a conservador del Museu d’art abstracte de Conca.

Influït pel nucli d’artistes que el freqüentaven, en les seves primeres obres manifestà una abstracció molt eixuta. Posteriorment realitzà una important sèrie de creacions amb plantejaments propers al minimal art -sèrie Portes (1968)-. Al voltant del 1970 reprengué la pintura de cavallet amb unes obres en les quals jugava amb tonalitats d’un únic color.

Després de dos anys de residència a Nova York (1979-80) es refermà en aquest camí, bé que cercant d’integrar entonacions càlides diverses.

Teixidor i de Bellvís, Vicent

(Xàtiva, Costera, segle XVII)

Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida.

Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prengué part en diversos certàmens literaris valencians.