(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1700)
Frare dominicà. Fou teòleg i predicador notable. Obtingué la càtedra de prima a la universitat de Càller (Sardenya).
És autor de Sermones varios, Curso filosófico i Pactos de predicativa.
(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1700)
Frare dominicà. Fou teòleg i predicador notable. Obtingué la càtedra de prima a la universitat de Càller (Sardenya).
És autor de Sermones varios, Curso filosófico i Pactos de predicativa.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1811)
Jurisconsult. És autor de diversos treballs jurídics i de comentaris a l’obra De re criminali, del seu mestre Antoni Nadal.
(País Valencià, 1440 – 1540)
Família d’escultors imatgers.
El primer fou Pau Forment (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. La seva obra més destacada és el magnífic ostensori del retaule de la Puritat, a València. Era pare de Damià Forment i de:
Onofre Forment (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Amb el seu germà Damià féu conjuntament el retaule de la capella dels Argenters de la catedral de València, d’estructura gòtica.
(Illes Balears ?, segle XIII – Morea ?, Grècia, segle XIV)
Cavaller. El 1315 acompanyà Ferran de Mallorca a l’expedició a la Morea.
Combaté probablement a la victoriosa batalla de Clarença i a la desastrosa de la Manolada, on moriria l’infant mallorquí.
En aquest segon encontre consta el seu comandament sobre un esquadró i era un dels quatre homes que, fins al darrer moment, protegiren Ferran.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Eclesiàstic. Fou domer de la catedral de Mallorca.
Escriví amb seguretat dues obres de ritual i li són atribuïdes altres tres.
(València, 1390 – 1460)
Cartoixà. Fou confessor de la reina Maria de Castella. Refusà el bisbat de Sigüenza.
Deixà inèdites tres obres ascètico-místiques en castellà.
(Girona, 1898 – segle XX)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions catalanes. Obtingué alguns premis.
(Lloret de Vistalegre, Mallorca, segle XVIII – Manacor, Mallorca, 1762)
Agricultor. Escriví el Llibre de l’art del corró (1747), inèdit. Introduí l’ús del corró dentat.
(Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Era doctor en filosofia, teologia i cànons. Escriví obres diverses.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Publicà Lo desmemoriat (1881) i La mujer igual al hombre (1885).
És autor d’altres escrits.