Arxiu de la categoria: Biografies

Valda i Moya, Pere de

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1664)

Cavaller de Sant Jaume. Fill de Ferran Llorenç de Valda i Leriza, al qual succeí com a correu major de València.

Escriví un Tratado de la nobleza (1663) i una Defensa del oficio de correo mayor de la Ciudad y Reino de Valencia (1658).

Es casà amb Jerònima de Castellví i Carròs i, a la seva mort el succeí en el càrrec el seu fill:

Ferran de Valda i de Castellví (València, segle XVII – 1680)  Correu major de València. A la seva mort, fou succeït en el càrrec pel seu fill

Pere Ignasi de Valda i Figuerola (València, segle XVII – segle XVIII)  Cavaller. Marquès consort de Busianos, Fou ja el darrer membre de la família que exercí el càrrec de correu major de València, puix que en fou destituït amb la Nova Planta.

Valda i Leriza, Ferran Llorenç de

2 Respostes

(València, segle XVI – segle XVII)

Poeta. Fill de Pere de Valda, a la mort del qual heretà el càrrec de correu major de València, però, degut a la seva minoria d’edat, fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza. Pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa.

Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya. Foren també fills seus Victorià i Joan Baptista de Valda.

Valda, Joan Baptista de

1 Resposta

(València, 1612 – 1668)

Poeta. Fill natural, legitimat, de Ferran Llorenç de Valda i Leriza. Doctor en lleis (1632), advocat del municipi de València, exercí la secretaria de la ciutat a la mort de Marc Antoni Ortí i Ballester (1661) -i continuà el Llibre de les assistències dels senyors jurats de la ciutat-. Participà a les acadèmies literàries valencianes des del 1659.

Publicà una relació de festes del 1663 i el 1667 un tractat jurídic sobre el fet que la menor edat no impedia d’exercir oficis públics.

Valda -llinatge-

1 Resposta

(València, segle XVI – segle XVII)

Família de cavallers d’origen basc establerta a València i que detingué el càrrec de correu major de la ciutat durant dos-cents anys.

El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda (València, segle XVI – 1589)  Escriptor. Exercí des del 1577 el càrrec de correu major. Després de la seva mort el succeí el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza.

Valcárcel y Pio de Saboya, Antoni de

Deixa un comentari

(Alacant, 15 març 1748 – Aranjuez, Castella, 14 setembre 1808)

Militar i arqueòleg. Comte de Lumiares. Fou un arqueòleg típic del segle XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques. L’any 1800, fundà un jardí botànic a Mutxamel (Alacantí) que, en estat molt malmès, encara es conserva.

El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis.

Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España (1773), Barros saguntinos. Disertación sobre estos monumentos antiguos (1779), Lucentum, hoy ciudad de Alicante (1780) i una Carta crítica (1787) a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia Atlante español. Pòstumament, el 1854 fou publicat l’important recull Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia. Mantingué correspondència amb Gregori Maians.

El 1799, a la mort de la seva mare, esdevingué marquès de Castelo Rodrigo, príncep Pio di Savoia, duc de Nocera i marquès d’Almonesir.

Valcárcel, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Santa Cruz, Burgos, 1720 – València, 18 febrer 1801)

Agrònom. Introduí la nova agricultura basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada.

Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo, en deu volums (1765-95), adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians.

Valant, Honorat

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1763 – París, França, 1829)

Escriptor. Es dedicà a l’ensenyament, que exercia a París des del 1785. S’adherí al moviment revolucionari. Fundà l'”Athénée de la Langue Française”.

És autor de poesies i de nombrosos escrits en francès, entre els quals sobresurten: De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort (1796), Code moral pour servir à l’instruction de la jeunesse (1799) i Lettres acadèmiques (1811-12).

Val, Lluís de

1 Resposta

(València, 27 octubre 1867 – 2 octubre 1930)

Novel·lista. Assolí gran popularitat com a novel·lista de fulletó.

De la seva obra cal esmentar El llanto de los pobres (1892), Sor Celeste o los mártires del corazón (1895), Las cadenas del pan o La hija del obrero (1896), El hijo de la obrera (vers 1908) i Los mártires del adulterio (vers 1909).

Vadell, Guillem

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV)

Escriptor. És autor del tractat Summa vitulina, segons Gregori Maians, i de diverses poesies.

Era membre de l’Acadèmia de la Gaia Ciència de Tolosa.

Vadell, Damià

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)

Escultor. Dues estàtues seves, que representaven genis, havien estat al Born de Palma.

Té dos caps conservats a la Llotja de Barcelona.