(València, segle XIV)
Ciutadà. El 1344 era un dels delegats de València a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(València, segle XIX – 1866)
Compositor. És autor de les òperes Don Alfonso de Ojeda, Angèlica i La Esmeralda.
Escriví també una sarsuela i diverses composicions de caràcter religiós.
(València, 21 juny 1854 – Melilla, 31 octubre 1893)
Militar i explorador. Fou oficial d’administració militar. Combaté a la tercera guerra Carlina. Més tard lluità a Cuba contra els independentistes (1876-78) i hi romangué fins el 1885.
La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea; alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica; estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc.
El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra.
(Illes Balears, 1430 – després 1500)
Escriptor. En la seva joventut fou secretari d’Alfons IV el Magnànim.
És autor de les obres Commentaria super artem Raymundi Lullii i Summa veritatis Rosarium.
(Alboraia, Horta, segle XVIII – València, 1789)
Pintor i eclesiàstic. Té obres al Museu d’Art Modern de Madrid, a diverses esglésies valencianes i alguns retrats al palau arquebisbal de València.
(València, 1734 – 1809)
Jurista. Estudià filosofia i cànons a València, on es doctorà (1767). Era militar i senyor d’Aiacor i Massalfassar. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i cavaller de Santiago.
Publicà l’extensa Idea general de la policia o Tratado de policia (deu quaderns, editats a València entre el 1798 i el 1805 i reeditats a Madrid el 1977), que és pràcticament un conjunt de traduccions completades per referències a la legislació espanyola i a València. La part més important és traduïda del Traité de la police (1719-38), de Nicolas de La Mare, obra arrelada en l’Antic Règim no reformat del govern de les ciutats. Inclou texts traduïts a favor de la inoculació, de l’Escola de Montpeller i, sobretot, de la d’Edimburg, dels cementiris aïllats seguint l’arquebisbe de Tolosa (1775), de l’eliminació del perill dels morts vivents i de la lluita contra la pesta. Proporciona materials importants sobre el cementiri, la inoculació, el comerç de grans i l’escorxador a València.
(Palma de Mallorca, 1701 – 1773)
Escriptor. Destacà com a teòleg i poeta. Escriví en llatí i en castellà.
(Palma de Mallorca, segle XV – 1511)
Jurisconsult. Era doctorat a la universitat de Bolonya (1483).
És autor d’un Sumari e repertori de les franqueses e privilegis del Regne de Mallorca i d’alguns altres escrits.
(País Valencià, segle XVI)
Escriptor. És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana, d’un Procés o disputa de viudes i donzelles, en el qual és debatut quines són més aptes per al matrimoni.
(Palma de Mallorca, 1836 – Barcelona, 1924)
Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres.
És autor de nombroses obres, especialment sobre història religiosa: Ensayo para una biblioteca de escritores agustinos españoles, El padre Juan de Mariano (1887, 1897), Fray Luis de Granada (1889), La mujer en la historia (1896), Los benedictinos de San Mauro, noticia histórico-literaria (1899), El doctor don José Miralles y Sbert (1916), Dues crisis en la vida de Ramon Llull (1934), entre moltes altres.
Dades dels Països Catalans 