(València ?, segle XVII)
Músic. El 1666 fou tenor del Col·legi del Patriarca de València, on el 1677-78 actuà com a organista. Ordenat de sacerdot (1669), havia estat organista de la catedral de Múrcia (1675-77).
Hom en conserva un gran motet: Post haec autem.
(País Valencià ?, segle XVI – segle XVII)
Musicòleg i eclesiàstic. Visqué a València, on era beneficiat de la parròquia de Sant Martí el 1614.
És autor de l’obra Arte breve y compendioso de las dificultades que se ofrecen en la música práctica del canto llano, que signà amb el cognom “Montserrate“.
Veure> Umbert de Sesagudes (magnat i baró català, 1041-82).
(València, segle XV)
Cavaller. A causa de l’acusació d’haver violat la germana de l’escriptor Joanot Martorell, cosí seu, fou desafiat públicament pel mateix Joanot (1437). Intervingueren en aquest llarg procés el rei Eduard VI d’Anglaterra, el qual s’oferí com a àrbitre, i la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons IV el Magnànim.
L’afer es resolgué amb el pagament de 4.000 florins per part de Joan de Montpalau.
(Sidi-bel-Abbés, Algèria, 24 març 1884 – Madrid, 2 juliol 1966)
Escriptor i periodista. Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907. Dirigí el diari local “El Clarín” i col·laborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí “El Día” (1915-37). President del Casino de Monòver (1930), a l’inici dels anys 1930 es traslladà a Madrid.
És autor de les obres Bocetos de mujeres (1916, en col·laboració), del recull poètic La flauta de Pan (1923), de l’aplec de cròniques periodístiques Las mujeres en la historia (1927), entre d’altres.
(València, 1692 – 1742)
Menescal i ferrador major del regne de València i examinador de menescalia.
Publicà l’obra Sanidad del caballo y otros animales sujetos al arte de albeytería, ilustrada con el de herrar, estampada a València l’any 1742.
(Sicília ?, Itàlia, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Fou conseller del rei Frederic III de Sicília. En 1314-15 intervingué activament a la política del seu rei de cara a Tunis, on anà dues vegades.
Era el temps en què el sobirà tunisenc Ibn-al-Lihyani deia que es convertiria al cristianisme, afirmació que no resultà certa però que no desmentí uns anys d’estreta amistat amb els regnes de Sicília i Catalunya-Aragó.
Destronat Ibn-al-Lihyani per Abu-Bekr, Pere de Montmeló tractà de restablir Frederic III en 1319, amb reforços tramesos de Sicília.
Veure> Gaspar Guerau de Montmajor (poeta valencià, 1557-1600).
(Bocairent, Vall d’Albaida, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d’Oriola. Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum (1569) d’Aristòtil.
Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae (1567), De nomine Entelechia apud Aristotelem (1569), De universis copiosa disputatio (1569) i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae (1591).
