(País Valencià, segle XVII – Palma de Mallorca, 1692)
Teòleg i frare dominicà. Era professor al col·legi de l’orde a Oriola. Més tard fou prior dels convents de Llombai i de Palma, i ocupà d’altres càrrecs.
Escriví unes Ordinacions per al seu convent palmesà, i una obra titulada Biblia Eucharistica, juxta Angelici praeceptoris doctrinari.
(Dorsetshire, Anglaterra, 1811 – València, 1882)
Militar. Arribà a la península Ibèrica (1835) amb d’altres soldats britànics. Col·laborà amb els isabelins durant la Primera Guerra Carlina.
Comandant (1839) i coronel (1854), lluità a la campanya del Marroc (1859-60) i col·laborà en la restauració borbònica.
Tingué, per matrimoni, el marquesat de San José.
(Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962)
Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València. Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques.
Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques: Vida de la Venerable Luisa Zaragoza (1927), Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino (1946), El Mijares y el Mijerense (1951) i Sang a la Ribera: sants Bernat, Maria i Gràcia (1959).
(Carcaixent, Ribera Alta, segle XVIII)
Eclesiàstic. Rector de Carcaixent. Organitzà la plantació de tarongers a la zona carcaixentina, transformant les terres ermes en un districte especialment productiu.
(València, segle XVI – 1605)
Eclesiàstic. Fou professor d’arts a la Universitat de València. Joan III de Portugal el nomenà lector de filosofia a la de Coïmbra. Tornat a la Universitat de València, hi professà sagrada escriptura i en fou rector. També seria nomenat canceller del patriarca Joan de Ribera. Fou paborde (1590) i canonge (1599) de la seu de València.
És autor de les obres De locis apud Aristotelem anathematicis (1556) i Elementa Aritmeticae ac Geometriae ad disciplinas omnes (1559), aquesta reeditada dues vegades.
Veure> Francesc de Montserrat Vives i Oriol (doctor en lleis català, 1617-88).
Veure> Josep Monserrat i Riutort (científic valencià, 1814-81).
(Llucmajor, Mallorca, 3 gener 1889 – Manacor, Mallorca, 4 gener 1937)
(o Monserrat) Dirigent socialista. Cap de l’Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor (1918-23), assolí una gran notorietat en defensar l’acceptació de la construcció de la Casa del Poble de Palma per Joan March.
Articulista brillant d'”El Obrero Balear”, topà amb Llorenç Bisbal en 1922-23, quan es mostrà partidari de l’aliança amb el partit liberal contra el maurisme. Posteriorment, amb l’adveniment de la Segona República es traslladà a Palma i passà a treballar en una empresa de Joan March.
Fou president de l’Agrupació Socialista de Palma (1933) i membre de la comissió executiva de la Federació Socialista Balear (1933-36).
Fou afusellat arran de la repressió que seguí el triomf de l’aixecament militar a l’illa.
(València, 26 juny 1700 – 21 novembre 1771)
Militar i funcionari. Combaté contra els francesos en 1719-20, més tard lluità a Ceuta (1721) i al setge de Gibraltar (1727).
Prengué part a les campanyes d’Itàlia de la guerra de Successió de Polònia i Àustria, fins que, el 1745, fou nomenat governador de Badajoz; rellevat del càrrec (1754), ocupà la capitania general d’Aragó, i el 1760 fou nomenat virrei de Nova Espanya. Mentre ocupà aquest càrrec hagué de reprimir les constants revoltes indígenes.
Quan Espanya va entrar a la guerra dels Set Anys, posà el país en peu de guerra, perquè hom temia un atac britànic, que no tingué lloc. Després de la pau (1763), fou iniciada al virregnat una reforma de l’exèrcit que, d’eventual i constituït per milícies, esdevingué un cos colonial permanent, la qual cosa ocasionà dures batalles entre Cruïlles i el comissionat reial per a aquesta reforma, Joan Villalba.
S’hi afegí, a més, l’arribada del visitador, Gálvez (1765), encarregat de comprovar les acusacions de malversació fetes contra Cruïlles. Totes aquestes mesures produïren un fort malestar, que es traduí en múltiples alçaments.
Finalment, el virrei fou rellevat del càrrec (1766), que ocupà el marquès de Croix, i fou sotmès a un judici de residència, en el qual fou absolt (1768).
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1813)
Eclesiàstic i gramàtic. Fou beneficiat de la seu de Mallorca i mestre de gramàtica de la Universitat de Palma.
Publicà, entre altres obres, Ortografía y significados de nombres y verbos (1779) i Significados en español y en mallorquín de las partes de la oración latina contenidas en el primer libro del Samperio….
