(Illes Balears, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Instal·lat a Mallorca a principi del segle XV, on realitzà un retaule dedicat a la Verge per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, d’un extraordinari valor decoratiu i relacionat amb l’estil de l’anomenat mestre de Santa Eulàlia.
Se li atribueixen dues taules votives a la seu de Mallorca i dos retaules, dedicats a la Magdalena i a Santa Isabel.
(Palma de Mallorca, 21 juliol 1774 – 28 febrer 1829)
Il·lustrat i polític, segon marquès de la Bastida. Fill d’Antoni Montis i Álvarez. Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle. Fou amic d’Isidoro Antillón i cofundador de l’“Aurora Patriótica Mallorquina” (1812-13).
Posteriorment fou cap superior polític de les Balears (del setembre 1813 al juny 1814). Promogué la creació de la càtedra d’economia política (1814) de Palma. Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal (del febrer 1821 al març 1822).
Fou el pare d’Antoni Marià Montis i Boneo.
(Palma de Mallorca, 1815 – Valladolid, Castella, 1880)
Escriptor i marquès de la Bastida. Fill de Guillem Ignasi Montis i Pont i Vic.
Amb Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló fundà la revista “La Palma” (1840-41), que tanta influència cultural exercí al seu temps.
És autor de comèdies en castellà, com Mi dinero y mi mujer (1841).
(Palma de Mallorca, 1749 – 26 febrer 1821)
Primer marquès de La Bastida (1791). Fou vocal de la junta suprema de Mallorca el 1808 i un dels fundadors de la Societat d’Amics del País.
Publicà Indagación de la cantidad de aceite que se coge en Mallorca… (1813), Reflexiones sobre varios errores que se leen en el Itinerario de Mr. Laborde, i deixà inèdits, entre altres, treballs sobre la producció de l’oli.
Fou el pare de Guillem Ignasi Montis i Pont i Vic.
(València, 1780 – 1829)
Eclesiàstic i escriptor. Fill de Benet Monfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez. Capellà castrense, dirigí (1813) el “Diario de Valencia” arran del final de l’ocupació francesa.
Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia… (1814) i Los crímenes constitucionales de la Francia (1829), a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical.
Benet Montfort * Veure> Benet Monfort i Besades (impressor valencià, 1715-85).
Manuel Montfort * Veure> Manuel Monfort i Asensi (gravador valencià, 1736-1806).
(Oriola, Baix Segura, 1745 – 1828)
Historiador. Fou catedràtic d’humanitats i llatí a la seva ciutat natal.
Deixà escrites dues obres, titulades Historia de Orihuela i Blasones de Orihuela.
(València, 1811 – 1 juliol 1877)
Pintor. Deixeble de Bernardo López a Madrid i de Josep Pérez a València. Fou professor i membre corresponent de l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà diversos gèneres, però sobretot excel·lí en el paisatge. Pintor de cambra d’Isabel II de Borbó (1851).
Fou el pare de:
