(Illes Balears, segle XIV – segle XV)
Escriptor. N’ha restat una poesia amorosa, que és rèplica a una altra d’escrita per Jaume Bonet.
(Illes Balears, segle XIV – segle XV)
Escriptor. N’ha restat una poesia amorosa, que és rèplica a una altra d’escrita per Jaume Bonet.
Veure> Antoni Muntanyola i Carner (dibuixant i editor català, 1883-1951).
Veure> Pere Muntanyola i Carner (escriptor i tractadista polític català, 1872-1948).
(Palma de Mallorca, 1766 – 1847)
Eclesiàstic. Ocupà càrrecs jurídics a Madrid. En 1794 guanya una canongia a Palma.
En 1807 fou nomenat bisbe de San Juan de León (Veneçuela), però renuncià. Ocupà el vicariat general de Mallorca en diverses ocasions. Pertanyia a algunes corporacions doctes.
És autor d’obres religioses. Deixà manuscrites poesies llatines.
(Palma de Mallorca, 1926 – )
Geòleg. Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs. A partir del 1950 emprengué l’estudi del Quaternari a Mallorca. Els seus treballs motivaren que l’Associació per a l’Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés (1957). S’ha dedicat també a la investigació d’aigües subterrànies.
Fou ajudant honorari de l’Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l’Institut Nacional de Geologia del CSIC.
(Palma de Mallorca, 1740 – 1811)
Cirurgià. Mestre i director de l’escola de cirurgia de Palma.
Publicà un Manual teórico-práctico de las operaciones de cirugía… (1793), emprat com a llibre de text, i deixà inèdit un tractat de fisiologia.
(Valldemossa, Mallorca, 1906 – Palma de Mallorca, 1969)
Historiador i cronista de Palma de Mallorca. Publicà centenars de documents en el “Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”, molts dels quals relacionats amb la història de Valldemossa, que tenia en preparació, i tota una sèrie dedicada a la història de les belles arts a Mallorca.
Publicà, en col·laboració amb Joan Vich i Salom, Documenta regni Maioricarum (1944).
(Illes Balears, segle XIV – València, segle XIV)
Cosí germà del cronista Ramon Muntaner. Probable fill d’un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei féu cavaller.
Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània: el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria; el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller.
A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons III el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria.
(Palma de Mallorca, 1739 – Valldemossa, Mallorca, 1813)
Frare cartoixà. És autor de diverses obres religioses.
Veure> Montaner (família de pintors i de gravadors balears).
(València, 28 agost 1917 – 2 agost 1997)
Cineasta. La seva activitat fou àmplia: a més de l’estrictament cultural (cineclubs, crítica o assaig), va conrear diverses facetes professionals dins el cinema com a creació.
Fou cofundador de la productora UNINCI, amb la qual va produir títols tan significatius com Bienvenido, Mr. Marshall (1952), Muerte de un ciclista (1956) o Viridiana (1961), un dels homes clau a les Conversaciones Nacionales de Salamanca, del 1955. Des del 1985 ocupà el càrrec de director de la Filmoteca de la Generalitat de València.
Fou ajudant de direcció de L. Buñuel, J.A. Bardem, J.L. García Berlanga i F. Rosi. El 1964 fou premiat al festival de Venècia en la seva faceta de divulgador i crític de cinema.