Arxiu de la categoria: Biografies

Museu Arqueològic d’Alacant

3 Respostes

(Alacant, 1932 – )

(MARQ)  Museu de la diputació provincial. Inaugurat amb els fonts procedents de diverses excavacions i de la col·lecció de Josep Belda i Domínguez.

Conté materials de les comarques alacantines del neolític, l’eneolític, l’edat del bronze, ibèric i romà. Els lots més abundosos i més representatius corresponen a l’època ibèrica: necròpolis del Molar, poblat de l’Escuera i, sobretot, del tossal de Manises i de la seva necròpolis, l’Albufereta d’Alacant.

L’any 2000 fou traslladat a l’antic Hospital Provincial.

Mus i Sanahuja, Abel

1 Resposta

(Borriana, Plana Baixa, 22 abril 1907 – Picanya, Horta, 23 gener 1983)

Violinista i compositor. Estudià primerament amb Francesc Tàrrega i després al Conservatori de París. A partir del 1932 visqué a Castelló de la Plana, on fundà i dirigí el Conservatori de Música.

Ha estat violí solista de l’Orquestra Municipal de València i de l’Orquestra del Liceu de Barcelona.

És autor d’una Suite, per a orquestra, Escenes d’infant, Cançó de bressol i Llegenda mora, entre d’altres obres, i d’un mètode per a l’estudi del violí.

Mus i López, Antoni

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1926 – Manacor, Mallorca, 18 març 1982)

Escriptor. Amb un llenguatge àgil i popular, publicà obres de teatre: Els lleons (1975, premi Born de Ciutadella) i Por (1977, premi Ciutat de Palma); narracions: La lloriguera (1967, premi Ciutat de Manacor), Diàfora (1975), Les denúncies (1976), Vida i miracles de n’Aineta dels Matalassos (1977, premi Víctor Català) i Bubotes (1978), i novel·la: La senyora (1980, premi Sant Jordi 1979).

Aquesta darrera obra li valgué un considerable reconeixement popular.

Murillo i Tudurí, Andreu

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 22 juny 1930 – 5 juny 2007)

Historiador i polític. Estudià magisteri i l’exercí des del 1969 com a mestre a l’Escola Graduada de Maó. L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona.

Ha participat activament en política, i ha estat un dels promotors del Partit Socialista de Menorca, del qual fou conseller en el Consell de Menorca i Consell General Interinsular des de les eleccions del 1979 fins al 1983. Ha estat secretari de l’Ateneu de Maó, i col·laborador de les revistes “Lluc” i “Randa”.

Entre les seves publicacions destaca La revolució menorquina de 1810 (1977).

Murillo i Rams, Tomàs

Deixa un comentari

(València, 28 novembre 1890 – 1 març 1934)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Prengué lliçons de Pinazo i de Sorolla. Fou pensionat a Roma el 1912.

Sobresortí com a paisatgista.

Munyós, Pere

Deixa un comentari

(Puçol, Horta, 1520 – València, 1610)

Ermità llec tingut per venerable. El 1568 decidí de retirar-se a fer penitència i visità el santuari de la Cova Santa d’Altura (Alt Palància) i la cartoixa de Valldecrist, on fou acollit com a penitent i li fou assignada una ermita.

El 1585 intervingué en la fundació de la cartoixa d’Aracristi. El patriarca Juan de Ribera se l’endugué al seu palau el 1602, on continuà tanmateix portant vida retirada.

Fou enterrat a l’església del Corpus Christi de València, on recorden el seu nom una làpida sepulcral i una pintura de la capella de Santa Maria de l’Antiga.

Munyós, Jeroni

3 Respostes

(València, vers 1515 – Salamanca, Castella, 1584)

(o Muñoz)  Hebraista, astrònom i matemàtic. Hom ha especulat sobre un possible origen judeo-convers. Es graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40.

Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu (1563) i de matemàtiques (1567) de la Universitat. El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries.

Observà l’anomenat cometa del 1572, actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició relativa, que situà molt més enllà de la pretesa esfera de la Lluna i n’assenyalà les importants diferències amb els cometes típics. Inventà també el planisferi paral·lelogramàtic.

Publicà també Institutiones aritmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae (1566) i un Alphabeticum Hebraicum (1585).

Munyós, Evarist *

Deixa un comentari

Veure> Evarist Muñoz i Estarlich  (pintor valencià, 1684-1737).

Muntanyés, Vicenç *

Deixa un comentari

Veure> Vicent Montanyès  (teòleg, teòric musical i frare agustí valencià, segle XVI-1573).

Muntanyans, Jaume *

Deixa un comentari

Veure> Jaume Montanyans i Berard  (jurisconsult mallorquí, 1493-1556).