Arxiu de la categoria: Biografies

Muñoz i Maldonado, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 6 febrer 1807 – Madrid, 16 octubre 1875)

Polític i escriptor. Comte de Fabraquer. Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador. Dirigí “El Museo de las Familias”.

Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón… (1923), Las catacumbas o los mártires. Historia de los tres primeros siglos del cristianismo (1849), Historia del emperador Carlos I (1550 a 1558) (1862), Pintores de antaño (1898) i La expulsión de los jesuitas (1903), i també diversos drames històrics (Antonio Pérez y Felipe II, 1837, entre altres).

Muñoz i Ferrandis, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Museros, Horta, 12 juny 1745 – Madrid, 19 juliol 1799)

Historiador i filòsof. Estudià a la Universitat de València, on fou professor l’any 1769.

Per encàrrec de Carles III de Borbó (1779), va escriure una història dels descobriments i conquestes a les Índies fins al 1500, intitulada Historia del Nuevo Mundo (1793). Fou membre de la Real Academia de la Historia, de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa i d’altres.

En filosofia fou adversari de l’escolasticisme i defensà un eclecticisme moderat. Entre les seves obres hi ha De recto philosophiae usu (1767) i Institutiones philosophiae (1768).

Muñoz i Estarlich, Evarist

6 Respostes

(València, 1684 – 1737)

Pintor. Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà. Pintà un quant temps a Mallorca (capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709).

De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs. La seva Adoració dels Reis (catedral de València), deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista.

Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund. Dirigí una acadèmia de dibuix.

Muñoz Dueñas, Gregorio

Deixa un comentari

(Màlaga, Andalusia, 1864 – Madrid, 1929)

Ceramista. Fou director de l’escola de ceràmica de Manises. És notable la seva decoració per a l’estació del Nord, a València.

També conreà la pintura.

Muñoz i Degrain, Antoni

3 Respostes

(València, 18 novembre 1840 – Màlaga, Andalusia, 12 octubre 1924)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Amplià estudis a Itàlia (1856) i, en tornar-ne, participà en diverses exposicions nacionals i hi fou premiat.

El 1879 fou nomenat professor de l’Escola de Belles Arts de Màlaga i vers el 1880 tornà pensionat a Itàlia.

Excel·lí com a paisatgista (Barranc de Carraixet, Paisatge d’El Pardo, etc).

Muñoz i Carbonero, Ricard

Deixa un comentari

(València, 1884 – 20 juliol 1944)

Metge. Deixeble i secretari de F. Moliner i Nicolàs, es llicencià (1908) i s’especialitzà en radiologia.

Contribuí a la fundació de la Societat d’Electrologia i Radiologia Mèdiques i de la Unió Sanitària Valenciana. Presidí (1932) la Creu Roja local i fou professor d’història de la medicina.

Publicà alguns treballs científics.

Muñoz -varis bio-

2 Respostes

Agustí Muñoz  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. El 1506 tenia el títol oficial de mestre pintor de la ciutat de València.

Jeroni Muñoz  (País Valencià, segle XVI)  Escultor i arquitecte. És autor de les sitges de Burjassot, per a les quals féu una ermita anexa i una gran era de pedra. Treballà per a la Generalitat de València.

Jeroni Muñoz  * Veure> Jeroni Munyós  (matemàtic, astrònom i hebraista valencià, vers 1515-1584).

Joan (I) Muñoz  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escultor. Entre les seves obres destaquen les talles fetes per a la seu de València el 1512-13.

Joan (II) Muñoz  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Escultor. Considerat com a deixeble de Gregoria Fernández, el seu estil recorda el barroc castellà. Esculpí el Crist lligat a la columna (1649) de l’altar major del monestir de Puig, l’altar major de Sant Martí de Sogorb, el Crist de la Bona Mort de la seu de València i d’altres obres per a esglésies d’aquesta ciutat.

Joan (III) Muñoz  (País Valencià, segle XVII)  Escultor. Passà el seu període de formació a Roma. Se li atribueixen les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l’església dels Sants Joans, la Mare de Déu de l’Esperança de l’església de Sant Martí i La Fe de l’església de Santa Mònica, totes a València.

Lluís Muñoz  (País Valencià, segle XVI)  Escultor. Fou deixeble i ajudant de Damià Forment. Treballà amb ell a la Llotja de Saragossa, el 1524.

Pere Muñoz  (València, 1505 – Osca, Aragó, 1522)  Escultor. Era ajudant de Damià Forment. Tenia disset anys quan morí, col·laborant amb el mestre al gran retaule de la seu oscenca. Forment li esculpí una làpida i el feu enterrar a la mateixa catedral.

Muncunill i Parellada * -germans-

Deixa un comentari

Joan Muncunill i Parellada  * Veure> Joan Moncunill i Parellada  (teòleg jesuïta català, 1848-1928).

Lluís Muncunill i Parellada  * Veure> Lluís Moncunill i Parellada  (arquitecte català, 1868-1931).

Munar i Oliver, Gaspar

1 Resposta

(Pina, Mallorca, 13 febrer 1899 – Sant Honorat, Mallorca, 10 setembre 1987) 

Historiador. Missioner dels Sagrats Cors, fou ordenat el 1922 i fou superior general de la congregació (1939-63).

Publicà nombrosos estudis sobre aspectes de la història de Mallorca, entre els quals Les ordes religioses a Mallorca (1935), Devoción de Mallorca a la Asunción (1950), Los santuarios marianos de Mallorca (1968), Història de Lloret de Vista Alegre i del seu convent (1975), Història de Porreres (1977 i 1979), en dos volums, les biografies del P. Jaume Rosselló (1942) i de Miquel Maura i Montaner (1977), i l’edició del Llibre del monestir de santa Margarida en la ciutat de Malorches (1964).

Dirigí durant molts anys la revista “Lluc” i formà una important biblioteca balear a l’antic monestir cistercenc de la Real.

Munar, Antoni

Deixa un comentari

(Costitx, Mallorca, 1807 – Lovaina, Bèlgica, 1847)

Religiós. És autor d’algunes obres ascètiques i de poesies en llatí i en castellà.