(Perpinyà, 1921 – ? )
Bibliotecari de Perpinyà (1966).
Ha publicat un Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-80 (1983), de 1940-60 (1969), de 1906-40 (1973) i dels orígens al 1905 (1976), així com diversos estudis a CERCA, en particular Les origines du papier en Espagne et son évolution en Roussillon (1962) i L’histoire des spectacles cinématographiques à Perpignan (1896-1914) (1970).
(Rosselló, segle XVII)
Guerriller. Fou dels qui s’alçaren el 1667 enfront de la dominació francesa sobre el Rosselló. Passà bastants anys sobre les armes.
(Palma de Mallorca, 1719 – 1797)
Frare carmelità. Era doctor en teologia. Fou provincial de l’orde.
És autor dels manuscrits De Immaculata Conceptione i Opuscula varia super Sanctitate et scientia B. Raimundi Lulii, entre d’altres escrits menors de caràcter lul·lià.
Veure> Pere Niçard (pintor gòtic francès documentat a Mallorca el segle XV).
(València, 31 juliol 1943 – 25 octubre 2019)
Sociolingüista. Professor de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València i sociòleg de la diputació provincial de València. Ha col·laborat al diari “Madrid”, a “Gorg”, “Serra d’Or”, “Cuadernos para el Diálogo”, “Revista de la Opinión Pública”, etc.
Autor de L’opinió pública (1968), Conflicte lingüístic valencià (1969), Idioma i prejudici (1971), Idioma y poder social (1972), Sociología del lenguaje (1974), Estructura social y política lingüística (1975), Bases per a una política lingüística democràtica a l’Estat espanyol (1976), Madre España (1979) i El País Valencià a l’eix mediterrani (1992).
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida, 3 agost 1944 – Villarrubio, Conca, 16 abril 1973)
(Lluís Manuel Ferri i Llopis) Cantant melòdic. Començà en la música cantant en valencià i després amb els grups Los Hispánicos i Los Supersón. Debutà en solitari el 1969 i aviat s’obrí camí gràcies a una poderosa i matisada veu i a la força de la seva interpretació.
Durant la seva curta, però prometedora, carrera només edità tres discs, tot deixant cançons tan conegudes com Libre, Un beso y una flor i Noelia, amb versions posteriors d’altres artistes.
Va morir en un accident de trànsit.
(Palma de Mallorca, 1804 – 1832)
Metge i escriptor. Doctorat en medicina a Montpeller (1824).
És autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l’Eneida de Virgili.
(València, 1855 – Gijón, Astúries, 15 febrer 1909)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 5 abril 1852 – Buenos Aires, Argentina, 4 juny 1898)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo. Des del 1889 visqué a l’Argentina. Conreà el quadre de gènere i la pintura històrica i religiosa.
De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Un frare, Dos músics pobres, Un volatiner, La visió de Sant Martí, L’agulla de marejar, Harmonies del cor, Una llauradora, Nena amb una taronja, Les delícies de l’avi, Expulsió dels moriscs de València, etc.
Participà en diverses exposicions valencianes, en algunes de les quals fou premiat, i rebé la medalla d’or a l’exposició de Cadis el 1883.
(Palma de Mallorca, 1948 – )
Arquitecte. Es titulà el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Amb altres professionals, formà part d’un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma.
Una altra obra d’impacte a Mallorca, en col·laboració amb l’arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació “la Caixa” a les Illes Balears. La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l’aeroport de Son Sant Joan (Palma).
La seva obra es considera dins el racionalisme lligat al regionalisme.
