(Sineu, Mallorca, 1645 – Palma de Mallorca, 1717)
Eclesiàstic. Mínim (1665), fou lector de teologia, qualificador de la inquisició i provincial de la de Mallorca.
Escriví Crónica de los conventos de la Provincia de Mallorca de la orden de mínimos, que ha restat inèdita.
(Palma de Mallorca, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1773)
Jesuïta (1746). Excel·lí en l’ensenyament de retòrica. És autor de treballs sobre aquesta disciplina i de diversos escrits filosòfics i crítics.
(Palma de Mallorca, 1675 – Valldemossa, Mallorca, 1752)
Frare cartoixà. Escriví en llatí i en castellà sobre temes literaris, filosòfics i religiosos. També és autor de poesies i d’un treball combatent la pràctica mèdica de les sagnies.
(Millars, Rosselló, 1575 – Catalunya Nord, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Doctor en teologia i professor a l’Estudi General de Perpinyà. Fou comissari del Sant Ofici.
El 1630 fou nomenat prior de l’antic monestir d’agustins de Santa Maria d’Espirà (Rosselló), que romania abandonat i arruïnat. Mentre hi visqué tot sol, durant uns quants anys, s’encarregà de reconstruir-lo parcialment.
El 1630 publicà el Llibre y declaració de Virtuts, Perfeccions, Gracias, Títols o Grandesas de la Santa i Verge Maria Mare de Déu, en honor de la Immaculada Concepció, més conegut amb el títol breu de Noms de Maria.
(València, segle XIV – 1408)
Pintor. Era deixeble i ajudant de Marçal de Sax. Destacat representant del gòtic internacional a València.
Autor del retaule de la Mare de Déu de l’Aurora (església parroquial de Sarrión, Terol, 1404) i dels tres retaules per a la catedral de València Vida de sant Domènec, L’anunciació i la Verònica, tots tres actualment al Museu de València. També se li atribueixen dos retaules procedents de la parròquia d’Albentosa (Terol) i el retaule de Banyeres de Mariola (Alcoià), entre d’altres.
És distingeix per la suau harmonia del colorit.
(Perpinyà, segle XIII – 1346)
Frare agustí. Fou doctor en teologia. Pertanyia al convent perpinyanès del seu orde.
El 1343, iniciada ja la despossessió de Jaume III de Mallorca per Pere III el Cerimoniós, fou representant del primer davant del segon, els cònsols de Perpinyà i el cardenal de Rodés, en missatgeries que tractaven d’evitar la ruptura d’hostilitats al Rosselló entre els dos monarques.
(València, segle XIX)
Orfebre i medallista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Anys després en fou membre.
(Niça ?, França, segle XV)
(o Nisard) Pintor. Apareix documentat a Mallorca en un contracte que signà el 1468, juntament amb Rafael Moger, per a fer el retaule de Sant Jordi, en el qual es diu que Niçard farà la taula central i les predel·les, que és precisament el que s’ha conservat (Museu Diocesà de Palma de Mallorca).
Aquesta obra, que és l’única que es té d’ell amb seguretat i que consta que el 1470 encara no havia acabat, reflecteix una altra obra del mateix tema de Van Eyck, desapareguda. Hom ha identificat el paisatge del fons de la taula central amb la badia de Palma, i l’escena de la part posterior sembla referir-se a la Conquesta.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 6 maig 1817)
Erudit i artista. Fou un personatge de cultura polifacètica. Conreà la pintura religiosa. Professà gratuïtament classes de diverses especialitats artístiques. Tingué fama de bon matemàtic. En 1788 gravà un mapa de la seva illa natal.
A la seva mort deixà gran part dels seus béns a l’hospital de Palma. Pertanyia a la Societat Econòmica d’Amics del País.
(Illes Balears, segle XVI)
Jurista. Fou fiscal i oïdor de la Reial Audiència de la ciutat de Palma de Mallorca. A conseqüència de les protestes contra Ferran Sanoguera, governador d’Eivissa, féu a l’illa l’enquesta ordenada per Felip II.
Autor del tractat, inèdit, Repertorium juridicum.
