Arxiu de la categoria: Biografies

Noguera i Sotolongo, Vicent Llorenç

(l’Havana, Cuba, 30 juny 1811 – València, 10 octubre 1889)

Polític. Anà a València quan tenia 9 anys per decisió del seu oncle Vicent Joaquim Noguera i Climent, hi estudià filosofia i dret i hi fou, després, catedràtic. Romangué un quant temps a Madrid, on féu amistat amb Donoso Cortés i Jaume Llucià Balmes.

Un cop mort Ferran VII de Borbó, s’exilià. S’entrevistà diverses vegades amb el Pretendent i amb els partidaris d’aquest perquè reconeguessin Isabel II de Borbó. Tornà a València el 1843 i, al cap de dos anys, fou regidor de l’ajuntament. Posteriorment, l’elegiren diputat provincial i diputat a corts, i el 1851, senador.

Secretari del Senat (1867), membre de la Junta revolucionària del cantó valencià (1873), el 1875 fou designat president de la diputació provincial i, el 1877, senador vitalici.

Noguera i Ramon, Vicent Antoni

(València, 1728 – 1797)

Escriptor. Estudià retòrica, filosofia i dret. Pertanyia a l’Acadèmia Florentina i a la de Sant Carles de València. Sobresortí per la coneixença que tenia de matèries molt diverses.

Fou autor poètic en castellà i en català i excel·lí en l’edició, anotada i prologada per ell, i que arribà al volum sisè, de la Historia general de España del pare Mariana. Féu traduccions del llatí, com les Memorias de los sucesos de Veletri del año 1774, del comte Castrucio Buonamici, i edità D. Paciani Episcopi Barcinonensis opera quae extant. Deixà el manuscrit del treball Tentament in canonem 17 Concili Toletani vulgo primi.

Fou el pare de Vicent Joaquim i de Pere Joan Noguera i Climent.

Noguera i Climent, Vicent Joaquim

(València, 10 març 1759 – Madrid, 29 agost 1836)

Polític i jurista. Fill de Vicent Antoni Noguera i Ramon, i germà de Pere Joan. Fou advocat de l’Audiència, fiscal togat, regent de l’Audiència de València i de la del Principat.

Autor de Las tablas cronológicas, Los suplementos del gobierno de los pretores romanos en España y de la guerra de Quinto Setorio en ella….

Noguera i Climent, Pere Joan

(València, 1762 – l’Olleria, Vall d’Albaida, 1811)

Jurista. Fill de Vicent Antoni Noguera i Ramon, i germà de Vicent Joaquim. Estudià humanitats i filosofia i es doctorà en dret civil i canònic. Fou secretari de la Inquisició i catedràtic de grec i de dret natural i de gents a la Universitat de València.

Autor de De legum civilium efficacia atque interna obligandi vi… (1789), D. Josephus Elias de Vallejo et Alcedo, philos, et J.C. bacc., publicae concertationi offert propositiones de iure naturali ac publico… (1790). Deixà inèdita una Disertación latina sobre los reinos patrimoniales, modos legítimos de adquirirlos y derechos que pertenecen a los mismos.

Noguera i Bonora, Vicent

(València, 1891 – agost 1936)

Industrial. Intervingué en negocis d’oli, de sabó, d’adobs i de productes químics.

Formà part dels consells d’administració dels Bancs de València, de Castelló, Internacional d’Indústria i Comerç i de l’Exterior de España a París, i de diverses empreses i companyies.

Noguera i Balaguer, Antoni

(Palma de Mallorca, 1860 – 28 març 1904)

Compositor. Fou un dels fundadors de la Capella de Manacor (1899) a la qual dedicà l’obra coral Himne a la capella.

Compongué Trois danses, per a piano (1901), tríptic sobre temes populars mallorquins. Harmonitzà cançons tradicionals, com La Balenguera, Hivernenca i altres.

És autor del treball Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca (1893).

Noguera, Vicent

(València, segle XVI – 1645)

Frare dominicà. Fou mestre en arts i en teologia. El 1612 li fou donada la càtedra de filosofia de la Universitat de València. Ocupà bon nombre de càrrecs dins el seu orde i la inquisició.

És autor d’unes Obras teológicas.

Noguera, Salvador

(País Valencià, vers 1710 – València, 1768)

Compositor i sacerdot. Fou mestre de capella a l’església dels Sants Joans i el col·legi del Corpus Christi, ambdós de València.

Compongué nombroses obres religioses, magnificats, misses, motets, nadales, etc, la majoria per a solistes, cor i orquestra.

Noguera, Miquel

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1833)

Metge. Fou catedràtic de patologia a l’estudi general. Fundà l’hospital militar de Maó.

És autor d’escrits professionals.

Noguera, Andreu

(Llucmajor, Mallorca, 1581 – Saragossa, Aragó, 1645)

Framenor. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde. Promogué la construcció del claustre del convent palmesà de Sant Esperit, desaparegut al segle XIX.

És autor d’escrits religiosos inèdits.