(Palma de Mallorca, 1787 – 1856)
Eclesiàstic. És autor de nombrosos escrits sobre filosofia i matemàtiques, la major part dels quals havia de restar inèdita.
Pascual i Togores, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Pascual i Tirado, Josep
(Castelló de la Plana, 12 maig 1884 – 1 gener 1937)
Escriptor. És autor del recull De la meua garbera (1935) i de la notable narració humorística per a públic juvenil titulada Tomba-Tossals, de la qual hi ha reedició de 1966.
Pascual i Pérez, Vicent
(Alcoi, Alcoià, 26 maig 1917 – 1976)
Arqueòleg. Director del Museu Arqueològic Camil Visedo d’Alcoi (1958). Ha realitzat nombroses prospeccions i excavacions a l’Alcoià i a les comarques veïnes, de primer amb Camil Visedo, després sol, i finalment en col·laboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.
Ha publicat diversos estudis com ara El poblado ibérico de El Puig (1952), El ídolo oculado de la cueva Bolumini, Alfafara (1957), Las pinturas rupestres de la Sarga (1974), molts dels quals en col·laboració amb A. Beltran.
Pascual i Morey, Pere
(Illes Balears ?, segle XIX)
Socialista. Tipògraf. Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE (1890) com a representant de Jaén.
De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista; organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma de Mallorca -de la qual fou president en 1892-94- i impulsà la creació de la de Manacor.
Dirigí “La Bandera Roja”, on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català. El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València.
Pascual i Gimeno, Salvador
(València, 1908 – 1979)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1936. Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial. Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys 1950 i 1960.
Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Col·legi d’Arquitectes (1957-71) i director diversos anys del Cercle de Belles Arts.
Pascual i Genís, Cristòfor
(València, 1823 – 1881)
Polític i escriptor. Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero (1843) i durant el moviment progressista contra González Bravo (1854) fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València.
Formà part de la junta revolucionària (1868), que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents (1869), senador (1871) i, després de la Restauració, cap del partit radical a València.
Advocat (1845), fou fiscal del Tribunal Suprem (1870), i degà del Col·legi d’Advocats (1869, 1879 i 1881). Col·laborà en diverses revistes literàries (1845-54), amb poemes en castellà. Presidí l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1876 i 1877).
Pascual i Colomer, Narcís
(València, 1808 – Madrid, 15 juny 1870)
Arquitecte. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué el títol que després revalidà a San Fernando. Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid (1845).
Fou l’autor de la Universitat de Saragossa (1849) i guanyador del concurs del palau del Congreso de Diputados a Madrid, la primera pedra del qual es col·locà el 1843. Reformà el convent del Noviciado (1845) transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf (1852). Feu altres obres a Madrid, així com la restauració neogòtica de San Jerónimo el Real.
Pascual i Beltran, Ventura
(Xàtiva, Costera, 21 març 1873 – València, 1953)
Erudit. Col·laborà a “Archivo de Arte Valenciano”, “Las Provincias”, “Diario de Valencia”, “Boletín de la Real Academia de la Historia” i “El Obrero Setabense”.
Publicà Curiosidades setabenses (1924-25), Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva (1925), Játiva biográfica (1931) i El valenciano en las escuelas y en la vida social (1918).
Pascual i Abad, Antoni
(Alcoi, Alcoià, 17 novembre 1809 – València, 30 juny 1882)
Dibuixant, impressor i gravador. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Contribuí en gran manera al desenvolupament de la indústria dels ventalls, i fou el creador d’un tipus conegut amb el nom de Roda de la Fortuna.
És autor d’auques i il·lustrador d’obres (Antic i Nou Testament).
Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià. Participà, amb èxit, a l’Exposició Universal de Londres (1851). La seva producció és abundantíssima.
Fou el pare de Isabel Pascual-Abad i Francès.
Pascual = Pasqual -varis bio-
Antoni Ramon Pascual * Veure> Antoni Ramon Pasqual i Fleixes (frare cistercenc mallorquí, 1708-91).
Jaume Pascual * Veure> Jaume Pasqual i Coromines (historiador i erudit català, 1736-1804).
