(Guadassuar, Ribera Alta, 1607 – País Valencià, 1691)
Frare agustí. Fou predicador de fama. Hom li atribueix no menys de 10.000 sermons. Excel·lí per les seves virtuts.
(Guadassuar, Ribera Alta, 1607 – País Valencià, 1691)
Frare agustí. Fou predicador de fama. Hom li atribueix no menys de 10.000 sermons. Excel·lí per les seves virtuts.
(Portvendres, Rosselló, 11 desembre 1897 – Riberac, França, 4 juny 1974)
Escriptor i esportista. Jugador de rugby, després de la Primera Guerra Mundial fou diverses vegades internacional i després de 1942 fou comissari general d’esports.
Com a escriptor deixà diverses obres, com Les Almugavares: mercenaires catalans du Moyen Age, obra publicada en català el 1972.
(Catalunya, segle XIV)
Frare franciscà, citat com a autor d’un Tractat de beatitud.
(Cartagena, Múrcia, 1877 – Alacant, 1953)
Pintor. Traslladat d’infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit. Obtingué el primer premi al certamen d’Alacant del 1894. Amplià estudis a l’escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes.
Tanmateix s’especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat. Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona.
(Russafa, València, 27 novembre 1694 – València, 1766)
Pintor. Té pintures a l’església parroquial de Russafa.
(València, 1824 – 1864)
Pintor. Fill de Miquel Parra i Abril. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou acadèmic de mèrit des del 1843.
Com el seu pare, sobresortí en la pintura de flors. També conreava les natures mortes. Cal destacar la seva obra Carles V recull el pinzell de Tiziano. Participà en algunes exposicions nacionals.
(Oliva, Safor, 5 febrer 1931 – Madrid, 2 març 1997)
Actor de teatre i de cinema. A vint anys ja era primer actor de la companyia de Lluís Prendes. Entre les seves interpretacions teatrals excel·leixen: Llama un inspector, En la ardiente oscuridad, etc.
Va actuar també en el cinema en pel·lícules com Manicomio (1953), El expreso de Andalucía (1956) i els seus dos grans èxits: ¿Dónde vas, Alfonso XII? (1958) i ¿Dónde vas, triste de ti? (1961).
Dedicat posteriorment al teatre, fou recuperat per al cinema amb Suspiros de España (y Portugal) (1995) i Tranvía a la Malvarrosa (1996).
(València, 1780 – Madrid, 13 octubre 1846)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Acabada la guerra del Francès fou nomenat pintor de cambra del rei Ferran VII de Borbó (1815) i acadèmic de San Fernando (1818).
Destacava en la pintura de temes florals, el retrat i la natura morta. Contribuí a la fundació del Museu de Belles Arts de València. Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles (1803), titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura, director de pintura (1821), taxador oficial de pintura (1823) i director general (1823).
Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors, pintor de qui era cunyat. Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València i a diversos llocs de Madrid. Fou també un excel·lent retratista.
Fill seu fou Josep Felip Parra i Piquer.
(Illes Balears, segle XVII)
Jurista. Fou conseller jurídic del consistori municipal de Palma de Mallorca i del Braç Militar.
Foren editades algunes de les seves al·legacions.
(Manacor, Mallorca, 5 maig 1865 – sa Pobla, Mallorca, 20 gener 1927)
Eclesiàstic. Destinat a sa Pobla, on residí sempre, hi fundà el mont de pietat Caixa Rural i fundà i dirigí el 1909 la revista “Sa Marjal”.
Publicà Notícies històriques sobre l’antic santuari de Crestaig (1911) i Peregrinación a Tierra Santa y Roma (1927).