(Carlet, Ribera Alta, 1802 – Lingayen, Filipines, 1844)
Missioner i filòleg. Dominicà (1819), el 1825 anà com a missioner a les Filipines.
Evangelitzà la província de Pangasinan i estudià a fons la seva llengua; així, pogué refer l’antiga gramàtica (escrita el 1690 pel dominicà Andreu López) i publicar-ne una titulada Arte de la lengua pangasinana o caboloam (1840, 1862). És autor també d’algunes obres piadoses en aquest idioma.
(València, 1759 – 1831)
Gravador. Professor a l’Acadèmia de Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit. Documentat del 1777 al 1813.
Féu les làmines del Quixot de Barcelona (1808-14), retratà fra Gabriel Ferrandis, el P. Francesc Costa, etc, i féu també medalles commemoratives de Godoy (1807) i de la visita dels reis (1802), entre altres.
Fou el pare de Vicent Peleguer i Miralles.
(València, 1793 – Madrid, 5 juliol 1865)
Gravador. Fill de Manuel Peleguer i Tossar. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Acadèmic de mèrit de San Fernando i professor de gravat allà.
Fou gravador de cambra. Retratà Antoni Despuig i Dameto, Ferran VII de Borbó i altres personatges.
(Palma de Mallorca, 1809 – Illes Balears, segle XIX)
Poeta. Publicà Nou tractat dels vicis i males costums d’questa present temporada (1850), Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món… (1861, 1862), El carro triunfal de la Beata Catalina (1862) i El dia de Sant Bernat… (1862), totes elles en vers.
(València, 1724 – 1801)
Eclesiàstic. Fou examinador sinodal de l’arxidiòcesi de València. Publicà dos volums de sermons i altres escrits de caràcter religiós.
(Villena, Alt Vinalopó, segle XIX – segle XX)
Pintor. Destacà com a retratista i com a pintor d’obres de gènere, així com pels seus nus femenins.
Veure> Antoni Peyró i Mezquita (pintor, escultor i ceramista valencià, 1882-1954).
Veure> Joan Peyró i Urrea (pintor valencià, 1847-1924).
Veure> Antoni Peyrí i Aulèstia (missioner franciscà català, 1769-1840).
(País Valencià, segle XVIII)
Escriptor. Era metge a València. És autor de poesies en llengua catalana.
