(l’Alguer, 26 octubre 1913 – 5 gener 1984)
Joiera i pintora. Ha reeixit en l’elaboració d’objectes de corall, producte característic de l’Alguer. Ha guanyat diversos premis en certàmens artístics italians.
D’ençà de la institució de l’Escola del Corall de l’Alguer (1954), en fou directora.
Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos.
Antiga fortalesa àrab. La seva història està estretament vinculada a la del papa Luna (Benet XIII) en els últims anys del seu pontificat.
Fou construït pels sarraïns a principis del segle XIII, fins que fou conquerit per Jaume I el 1233, el qual el lliurà als templers a canvi de Tortosa; més tard retornà a la corona, que el cedí a l’orde de Montesa.
Benet XIII va viure al castell des de l’any 1415 fins al 1423, època en la qual fou reformat amb l’afegit de la basílica i la residència i estudi papals. A la seva mort, la Santa Seu en prengué possessió, però Alfons IV el Magnànim aconseguí de recuperar-lo.
És de planta rectangular i d’estil gòtic, conté tot de sales notables amb voltes de canó apuntat.
(País Valencià, segle XVII)
Tipògraf. A la mort de Joan Vicent Franco, el succeí a la impremta que aquest tenia a Oriola.
Entre les obres que hi imprimí cal destacar Sermón en el Caput Octava del Santísimo Sacramento del Altar, de F. López de Escobar (1672); Escuela muda de gramática latina, de M. Sánchez de Arbustante (1672) i Sermón a Nuestra Señora del Rosario, de López de Escobar (1673).
De tornada a València hi imprimí La Fénix Troyana, de V. Morés. El 1689 s’instal·là de nou a Oriola.
(Massanassa, Horta, 1847 – València, 20 abril 1909)
Músic. Fundà el 1868 l’Orfeó Valencià i fou el primer director de l’Escola Municipal de València.
Escriví dos mètodes de solfeig molt notables, cançons i obres religioses i corals.
Fou el pare de Manuel Penella i Moreno.
(València, 31 juliol 1880 – Cuernavaca, Mèxic, 24 gener 1939)
Compositor. Deixeble del seu pare, Manuel Penella i Raga, de Salvador Giner i d’Andrés Goñi.
És autor de sarsueles que obtingueren bastant d’èxit a Amèrica. Són dignes d’un esment especial El amor ciego, El gato montés (1916) i Don Gil de Alcalá (1932).
(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 1868 – 20 octubre 1920)
Músic. Estudià al seminari de Tortosa i al Conservatori de València. Fou mestre de capella del Col·legi de Corpus Christi de València a partir del 1909 i, posteriorment, catedràtic d’harmonia i de composició del Conservatori de València.
Escriví nombrosos motets i un Magnificat a dotze veus de qualitat notable.
(País Valencià, segle XV – Màlaga, Andalusia, 1488)
Cavaller. Acudí amb molts altres valencians al setge de Màlaga, on morí.
El seu epitafi, conservat a l’església de Sant Martí de València, fins al 1936, ha estat atribuït al famós escriptor Joan Roís de Corella.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVIII)
Compositor. És autor de música sacra. Les seves obres es conserven al Archivo Musical del Escorial.
(Palma de Mallorca, 1863 – 1948)
Poeta. Era fill de Pere d’Alcàntara Peña. Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris, treballà a l’Institut Balear de Palma. Col·laborà a “La Ignorància”, “Museo Balear”, “El Felanigense” i, amb el pseudònim Harley, al “Diario de Mallorca”.
Per encàrrec de l’arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca (1895); publicà també Gloses (1896) i Cançons populars mallorquines (1896).
Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina. Idili mallorquí.
(Illes Balears, segle XVII – 1692)
Frare dominicà. L’any 1691 fou elegit prior del convent de Palma de Mallorca.
Deixà escrites set obres, una d’elles en català.
