(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Són conegudes algunes mostres de la seva activitat com a poeta.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Són conegudes algunes mostres de la seva activitat com a poeta.
(Perpinyà, 1862 – 1944)
Impressor i escriptor. Fundador del “Journal des Pyrénées Orientales”, que dedicà una gran atenció a la llengua catalana, imprimí també “Le Courrier Franco-Espagnol”, “La Gazette des Pyrénées” i “Perpignan-Illustré”. Era membre de la Societé d’Études Catalanes des de la seva fundació (1906).
Publicà Le songe de Grand-Mère, Le Sacrifice d’un Ange, La Dame des Églantiers i, en col·laboració amb César Boyer, Au Pays des Gueux, sobre la revolta del vi del 1907.
(Perpinyà, 16 febrer 1882 – París, França, 29 maig 1937)
Polític. Fou redactor de “Le Socialiste” i de “Le République” i fundador de “Le Cri Socialiste” i, amb Dalbiez, de “Le Cri Catalan”.
Conseller general de Prats de Molló (1925), Perpinyà-est (1931) i president del consell general (1931), fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932.
(Beneixama, Alt Vinalopó, 20 desembre 1811 – Toledo, Castella, 24 desembre 1891)
Eclesiàstic i cardenal. Ordenat de sacerdot (1836), ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió. Fundà el periòdic “El Eco de la Religión”, que féu una intensa campanya contra els qui volien la llibertat religiosa.
El 1858 fou nomenat bisbe de Conca. Al concili Vaticà I (1870) féu un discurs sobre la infal·libilitat del papa. Senador el 1871, el 1875 fou promogut a arquebisbe de Santiago de Compostel·la, on impulsà la restauració de la basílica i fundà el manicomi de Conjo.
Fet cardenal (1877) per Pius IX, el 1885 fou traslladat a Toledo com a arquebisbe.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Humanista. Esdevingué un dels grans lul·listes del seu temps i explicà les doctrines de Ramon Llull a la Universitat d’Alcalá per indicació del cardenal Jiménez de Cisneros.
Traduí el Desconhort al castellà, reeditat successivament; féu també la versió llatina (llengua en la qual componia versos) del Fèlix de les meravelles del món.
(Illes Balears, segle XIII)
Escriptor. Funcionari de Pere III el Cerimoniós i de Joan I el Caçador. Intervingué en els afers públics de la seva ciutat.
És autor d’una Doctrina moral composta de màximes morals i socials, amb cites d’autors clàssics.
(Illes Balears, segle XVI)
Militar. El 1515, essent jove, formà part de l’expedició mallorquina que reforçà Bugia contra els atacs de Barba-roja.
(Xàtiva, Costera, segle XVI)
Arquitecte. L’any 1591, juntament amb l’arquitecte oficial de la ciutat de València, examinà les obres de l’església de Sant Salvador de Cocentaina.
És autor del projecte de la col·legiata de Xàtiva (1596).
Veure> Joan Pau Guardiola (pintor català dels segles XV i XVI).
(Sogorb, Alt Palància, 10 maig 1857 – 9 maig 1937)
Botànic. Reuní un herbari particular d’unes 70.000 mostres de plantes d’Europa i mediterrànies d’Àsia i Àfrica. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Institució Catalana d’Història Natural.
De les seves obres cal esmentar Plantas de la provincia de Huesca, Contribución a la flora de Granada: Plantas de la Bética i Una visita botánica al Rif. El 1928 dirigí la revista de botànica “Cavanillesia”.