(Palma de Mallorca, segle XVII – 1743)
Religiós dels mínims. Fou provincial de l’orde. És autor d’obres pietoses en català.
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1743)
Religiós dels mínims. Fou provincial de l’orde. És autor d’obres pietoses en català.
(València, 1630 – 1691)
Pintor. Deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare, del qual imità el colorit venecià. Pintor força esmentat però d’obra mal coneguda i delimitada.
Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig. Pintà nombroses obres per al claustre i l’església de la Mercè, de València, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València.
Col·laborà amb Jeroni Jacint Espinosa en el retaule de Santa Maria de Morella, en el qual pintà el Naixement, l’Epifania, Sant Julià i Sant Teodor.
(València, 1629 – 1698)
Escriptor i frare dominicà. És autor de nombrosos escrits religiosos i científics, quasi tots inèdits, i de poesies en llatí.
(Pinerolo, Itàlia, 1652 – Perpinyà, 14 juliol 1727)
Intendent (1698-1709) i primer president del Consell Sobirà del Rosselló (1698-1718). Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions.
És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon (1710). Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics.
Fou el pare d’Antoine-Marie de Ponte d’Albaret.
(Pinerolo, Itàlia, 1691 – Perpinyà, 1750)
Fill d’Étienne de Ponte d’Albaret. Fou cavaller del rei de França i exercí el càrrec de primer president del Consell Sobirà del Rosselló, per renúncia del seu pare (1718), fins al 1750, i el d’intendent.
Deixà dos fills:
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1766)
Escriptor. Agustinià (1694), és autor de tractats religiosos i piadosos en castellà i de gran nombre de composicions poètiques en català, que és conserven inèdites.
Fou germana seva Verònica Pont i Perelló (Palma de Mallorca, segle XVII – 1747) Religiosa agustina. Escriví una autobiografia.
(Manacor, Mallorca, 23 març 1852 – Llucmajor, Mallorca, 1931)
Sacerdot i músic. Germà d’Andreu. Fundador, juntament amb Antoni Noguera, de la Capella de Manacor l’any 1897. Fou director de la capella musical de la catedral de Palma de Mallorca.
Va recollir moltes melodies tradicionals mallorquines, algunes de les quals foren publicades posteriorment al Cancionero musical español, de Felip Pedrell.
(Manacor, Mallorca, 1861 – Llucmajor, Mallorca, 1938)
Sacerdot. Germà d’Antoni Josep. Dirigí “La Gaceta de Mallorca” (1907-10), d’un catolicisme força avançat socialment.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. El 1591 es casà amb una filla del mercader genovès Cesar Facio; el 1598 intervingué a favor dels Rossinyol en les bandositats contra els Anglada.
El 1606 escriví uns comentaris a les profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda (segle XIII) (Borró de l’explicació de un pronòstic d’un cavaller astròleg dit Bernat de Mogoda), interessant font històrica sobre les Germanies a Mallorca, rèplica, segons consta al pròleg, a uns comentaris anteriors encarregats el 1576 pel lloctinent Miquel de Montcada a un anònim sacerdot nonagenari. Comentaris i profecies foren publicats el 1868.
No seria impossible que es tractés d’un cas de falsificació, corrent a l’època, i que el mateix Jeroni Pont fou l’autor de tot.
(Illes Balears, vers 1466 – València, 1545)
Eclesiàstic. Trinitari, el 1511 fou nomenat bisbe de Cluensa. Assistí el 1512 al Concili V del Laterà, on fou encarregat de redactar un nou breviari de l’orde: Breviarium (1519, 1528, 1537, 1545). Des del 1519 anà a Mallorca com a bisbe de gràcia.
El 1521 actuà com a intermediari entre els jurats de Palma i d’Alcúdia en plena guerra de les Germanies. El 1522, en absentar-se l’inquisidor de Mallorca Arnau Albertí, es féu càrrec interinament del tribunal. Intervingué de nou com a mitjancer entre els agermanats i les tropes reialistes desembarcades a l’illa.